La importància de les activitats plàstiques durant la infància

Fa uns dies vaig fer un article per el Portal Web Aulas Creativas, i aquí us el deixo:

 

“El nen que té llibertat i oportunitat de manipular i utilitzar la seva mà en una forma lògica, amb conseqüències i usant elements reals, desenvolupa una forta personalitat”. Maria Montessori  (31 d’agost de 1870 – 6 de maig de 1952).

En aquest article us parlaré de la importància d’incloure les activitats plàstiques durant el desenvolupament infantil per a que aquest sigui integral. Potenciant així la imaginació, la creació i la creativitat, l’autoestima, l’autogestió emocional, la capacitat d’elecció i de decisió. I de com a través del contacte amb diferents materials, utilitzant diferents tècniques i a través de l’oferiment d’espais dedicats exclusivament a l’expressió en el seu sentit més ampli podem passar una bona estona i carregar-nos d’experiències útils per créixer molt sans.

Tocar, sentir, mirar, escoltar, comprovar, comparar, fer, no fer, esborrar, repetir, enganxar, rascar, estripar, gargotejar, girar, aixafar, modelar, formar, estampar, retallar, pintar, bufar, i un llarg etc. Aquestes són les primeres paraules que m’han vingut quan he pensat en activitats plàstiques per l’etapa infantil. I són poques!

Moltes vegades caiem en l’error d’indicar exactament el que cal fer en cada moment. “Enganxa això aquí”, “pinta això d’aquest color”, “retallem per aquí”, etc. És important saber quan és el moment per a cada cosa. Podem preguntar al nen/a el que vol fer. Si el nen/a respon “vull fer un cargol” podem fer-ho amb ell de moltes maneres diferents. Li preguntem: “i com és un cargol?”, “amb quin material podem fer-lo?”, “de quin color serà el teu cargol?”, i a partir d’aqui, entrar en el joc de la creació. Les activitats plàstiques són infinites i variades. Podem treballar amb tot tipus de materials, construir alguna cosa ja construït o inventar infinitat de coses. L’objectiu no té perquè ser una cosa tangible i amb un nom. Crear ens fa lliures, pensar ens fa lliures, i tenim un milió de coses per fer.

Pots fer un cargol, però també pots inventar-te un. Pots fer una flor, però també te la pots inventar. Les dues opcions són correctes, l’important és que el nen/a vulgui fer-ho. I nosaltres, ajudar només si ell ho necessita.

IMG-20151121-WA0026         estampació 4

“L’instint més gran dels nens és precisament alliberar l’adult” Maria Montessori (31 d’agost de 1870-6 de maig de 1952).

El fet de fer tota mena d’activitats plàstiques en educació infantil permet que els nens/es s’expressin de manera espontània, fent volar els seus pensaments i emocions. Els empeny a fer una reconstrucció de les seves experiències. És important repetir la mateixa activitat amb el nen/a, si li ve de gust, ja que durant la primera vegada adquireix uns coneixements, i durant les repeticions (sobre la base de la primera experiència) n’adquireix uns altres i els transforma o els engrandeix i això li permet seguir avançant en el seu desenvolupament integral.

Per als petits/es és una nova manera de comunicar-se, d’aprendre llenguatge, de percebre el que ens envolta, de potenciar la creativitat i la imaginació, la seva curiositat per conèixer noves coses, per tenir noves experiències. I un altre aspecte molt important que es desenvolupa és la sensibilitat. El coneixement que adquireixen a través de les activitats plàstiques té el seu origen en la percepció sensorial. I l’educació de la sensibilitat és una de les millors maneres de potenciar la seva capacitat de reconeixement i discriminació de colors, textures, formes, volums, etc.

Ser creatius, desenvolupar aquesta capacitat que tots tenim, ens fa treballar els nostres impulsos i deixar una mica de banda la reproducció mecànica. Ens fa volar!

La majoria d’entrades que aniré publicant seran de manualitats concretes. Però compte ! Jo ho considero una font d’idees per consultar. M’explico: després de veure els meus cargols, pots escollir fer algun, o millor, pots fer anar la imaginació i pensar en una altra forma de fer-lo! Per exemple, jo vaig fer un amb una castanya i més endavant, vaig pensar … “si ho he fet amb una castanya , amb què més puc fer-ho? “ … Amb una nou ! I més endavant potser en faré un amb una pedra! O amb un tros de paper arrugat! El cos pot ser de plastilina … però també de fang. I també puc fer-lo amb un tros de cartró. Hi ha infinites possibilitats! I les tenim dins nostre, dins la nostra imaginació. Treballem això !

La meva intenció és donar idees, però l’objectiu principal és que aquestes idees facin pensar en altres de noves. Imaginar, crear, la clau del desenvolupament infantil.

En definitiva, els nens/es són nens/es. No adults. En el món en què vivim fa falta més espai per fer activitats amb ells/es en què gaudeixin. En les que gaudeixin… com nens/es! Que siguin ells/es els que decideixin què fer, com fer-ho i amb què fer-ho. Buscar dins nostre, innovar. I així, créixer. Créixer decidint cap a on, créixer decidint com, créixer decidint cada un per ell mateix.

confeti II