Diferents activitats en safata

Una safata de fusta, un paper tallat a mida perquè hi càpiga bé i gomets de diferents mides i colors.

La preparació de l’espai està pensat per a que l’activitat convidi a fer una única cosa, per tant pràcticament no cal ni explicació.

La utilització de la safata i l’alfombra de sota serveixen per delimitar i que d’aquesta manera l’activitat es faci allà mateix.

La Rita i l’Erica (de 3 anys) van passar una bona estona concentrades enganxant gomets. Fent seriacions, fixant-se amb els colors, i comptant.


La Victoria (menys de dos anys) tenia una proposta adaptada per la seva edat: estripar paper. El bol al costat servia per posar els trossos.


I també hi havia la possibilitat d’utilitzar el punxó!

Airon fix i boles de llana

Des que vaig descobrir que amb l’airon fix podia fer coses xules, que no paro. Ara una part del grup està molt interessada en tirar coses, en posar i treure, en agafar i deixar anar, en obrir i tancar, … doncs aquesta activitat satisfà bastant en general aquestes necessitats i quan la vam fer s’hi van estar força estona. Descobrint aquell material.

Material:

  • Airon fix
  • Cinta adhesiva
  • Boles de llana

Tallem un bon tros de l’airon fix i l’enganxem a la paret per la part que no enganxa. És a dir, que treballarem amb la part que sí que enganxa, és clar. Jo el vaig enganxar amb cinta adhesiva.

 

Al costat en un recipient (per això que parlem sempre de la presentació dels materials, de l’espai, l’ordre i l’estètica) hi podem posar el material que manipularan. Jo vaig triar les boles de llana.

Vaig preparar dos espais iguals. Perquè tinguessin més espai.

Vaig posar-hi jo la primera bola. I som-hi!

A enganxar – desenganxar, posar – treure i agafar – deixar anar sense parar!

Al cap d’una estona, un nen va descobrir que si la tiraven (a distància) es quedava enganxada. I va començar un joc molt xulo on tiraven les boles i algunes s’enganxaven i d’altres no. Van estar-hi una bona estona.

I quan es van cansar de les boles, van descobrir que uns mocadors de seda de colors que tenim a l’espai també s’enganxaven allà.

 

Airon fix i papers de colors

Avui us presento una activitat que he proposat vàries vegades, ja que sembla que satisfà moltes de les necessitats del grup.

La manera de presentar-ho és molt important i com que no he fet fotos d’abans que comencessin us ho explico 🙂

Recullo qualsevol altre material que hi hagi per terra o al costat, per a que els cridi l’atenció, i els faig la proposta: a la taula (en aquest cas ho he fet a taula) o a terra poso un tall gran d’airon fix de manera que el cantó que enganxa queda a dalt. En els extrems hi poso cinta adhesiva perquè quedi fixat al terra.

Retallo papers de colors de diferents tipus: més grans i més petits, colors diferents, cartolina, paper de celofana, de seda, etc. I els reparteixo en diferents recipients (que els sigui fàcil i còmode accedir-hi).

Ho exposo ordenat. I som-hi, a jugar!

Material:

  • Diferents tipus de papers de colors
  • Tisores
  • Airon Fix
  • Cinta adhesiva

 

 

Uns nens/es han anat directes a enganxar papers a l’airon fix, un per un. Altres han volcat el recipient de manera que una muntanya de papers de colors queia al damunt de l’airon fix, d’altres els han arrugat i els han tirat enlaire, d’altres només els interessava arrencar els que havien quedat enganxats… i d’altres reien experimentant la sensació de posar els dits a l’airon fix!

Ha estat bonic, i després ho hem enganxat a una porta i queda molt xulo!

 

 

 

 

Observar, pensar, inventar…

A vegades se’ns acudeixen bones idees. Quan això passa, la sensació que t’envaeix com a professional és una autèntica meravella.

Feia temps que utilitzavem els mocadors de seda (seda sintètica) per jugar. Normalment cantavem, ens amagavem les cares i fèiem el típic “taaaat!”, ballavem, els tiravem amunt i queien lentament, ens disfressavem. Sempre han tingut molt joc i és un bon material que ens dóna moltes possibilitats.

Ja feia temps que observavem que els nens/es del grup volien estirar coses.

La idea va ser agafar els mocadors i lligar-los a les barres de fusta (que es veuen a la foto) que estan sempre fixes a l’espai. Els vam lligar i a veure què passava. Alguns es van apropar a estirar-los, ens miraven rient, com dient “què hi fa això aquí?”, d’altres no en feien cas. Quan vaig veure que no cridava l’atenció, vaig pensar en les possibilitats que aquells mocadors penjants podien donar. I… clinc! Una idea!

Vaig anar a buscar els encaixos i en vaig agafar les peces. Rodones de fusta amb forat al mig. Les vaig deixar a sota dels mocadors que penjaven. Ben posades, ordenades, en dues files.

I… va cridar el seu interès!

 

Poc a poc vaig descobrint del que es tracta. D’observar, de pensar, de imaginar, de crear, de presentar, de inventar, de reinventar.