Inserir

Sovint el nostre cap va a mil per hora pensant en activitats per fer, per presentar als nens i a les nenes amb les que treballem. I sovint, almenys a mi em passa a vegades, proposem i preparem espais i resulta que no els fan cas. Si no els fan cas és perquè tenen interès en altres coses.

Així que és quan ens n’adonem que la millor manera que tenim per fer bé la nostra feina és a partir de la observació. I quan observem veiem coses molt interessants. I aquestes coses interessants són les coses que ens han de moure i remoure per dins i les que ens han de fer funcionar el cap a mil per hora. I és aquí quan l’activitat més simple es converteix en l’activitat estrella.

No es tracta d’oferir espais i materials perquè ens fa il·lusió a nosaltres, a les educadores/acompanyants, es tracta d’oferir allò que pensem que els farà il·lusió a elles i, sobre tot, allò que pensem que els servirà per satisfer necessitats i per evolucionar en el seu aprenentatge.

Macarrons i un pot.

Senzill, oi?

Van estar-se una bona estona posant els macarrons a dins. Amb el Mateo vaig descobrir que era millor si li anava oferint un per un i ell els agafava de la meva mà i els posava dins. I amb la Isabel vaig descobrir que preferia agafar-los ella mateixa del “tupper”. Aquí és quan em ve al cap allò de que “cada nen/a és un món”, es porten una setmana de diferència, sovint mostren interessos similars (i alguns de diferents), però fins hi tot els similars, si observem bé, descobrim variants.

Ampolla sensorial

Tenen un any.

I estic veient que els agraden molt beure aigua amb gots amb nanses, els agrada fer-ho sols. Sacsejar-los i que en caiguin gotes (o més que unes simples gotes!). Així que vaig fer un primer intent d’ampolla sensorial per veure si hi estaven interessades.

I resulta que sí, quan em vaig posar amb el material per a fer-ne una van venir a veure-ho de ben a prop, somreien i miraven molt atents, cosa difícil d’aconseguir en nens i nenes que el seu màxim interès ara mateix és poder moure’s lliurement i practicar el caminar per tot arreu, sense parar!

Read More

“Noa tiene un hermanito”

He rebut nou llibre de Boolino! Ara feia temps que no feia cap ressenya.

L’autor n’és l’Òscar Julve, de l’editorial VOX.

És un llibre que ens parla sobre com gestionar i com donar la noticia de l’arribada d’un nou membre de la familia. La Noa està a punt de tenir un germà i el pare i la mare li donen la noticia i responen a totes les seves preguntes i inseguretats.

Al final del conte hi ha unes indicacions. Recomanacions i consells a l’hora d’afrontar-nos a aquesta situació.

Si en voleu llegir la fitxa i/o comprar-lo ho podeu fer a través d’aquest enllaç:

https://www.boolino.es/es/libros-cuentos/noa-tiene-un-hermanito/

 

Preparació d’espai i proposta

A mesura que observo noves necessitats, faig propostes.

Vaig oferir una safata de fusta on hi havia un bol amb cigrons i una capsa (feta reciclant material) on posar-los. Per treballar la motricitat fina, la precisió i la pinça.

I una altra safata de fusta amb cordons de sabates i unes peces de fusta on poder enfilar el cordó.

 

Vaig preparar-ho a una zona que fos agradable, amb llum natural.

Sota cada safata vaig posar-hi una alfombra. Tinc la sensació que dóna força a la limitació de l’espai de joc i també dóna un cert ordre. Primer posem l’alfombra. Al damunt hi va la safata. I a dins la safata els materials per a manipular.