plastilina casolana (20)

Avui fem… plastilina casolana!

Fa temps vaig veure un vídeo on feien plastilina casolana. Avui ho he recordat i he decidit fer l’experiment i comprovar si realment la plastilina es pot fer tant fàcilment… i sorpresa! Evidentment com tantes coses que comprem (i són cares!) la podem fer nosaltres a casa i en no més de 20 minuts. Ben pràctic… i que bonic és fer nosaltres mateixos els materials amb els quals després experimentaran els nostres nens/es… no trobeu? Per altra banda, si teniu nens/es més grans (a partir de 3/4 anys) la poden fer ells mateixos! Una activitat per passar la tarda, fent barreges de colors, descobrint nous colors, amassant, … i empastifant-nos!

Material:

  • Farina
  • Aigua
  • Oli
  • Sal
  • Colorant alimentari
  • Bol

Som-hi!

Preparem el material:

plastilina casolana (13)

Agafem un bol i una tassa (o got). Sempre utilitzarem el mateix recipient per les diferents mesures. Posem 2 gots de farina al bol. Després un de sal. Després 4 cullerades (de cullera de postre) d’oli, i per acabar un got d’aigua. Barregem cada cop que tirem nous ingredients. És a dir, quan afegim la sal a la farina, barrejem amb una cullera de fusta, Quan afegim l’oli, tornem a barrejar. I per acabar, després de posar-hi l’aigua… barregem de nou! Les fotos expliquen una mica més:

plastilina casolana (14)   plastilina casolana (15)   plastilina casolana (16)   plastilina casolana (18)

Un cop ho tenim ben barrejat…

plastilina casolana (1)

Posem una mica de farina i acabem d’amassar la massa. Podem fer-ne de colors diferents. N’agafem una mica, i a amassar:

plastilina casolana (2)

Quan veiem que la massa ja no se’ns enganxa i agafa consistència, en fem una bola i l’apartem per fer-ne més. Un cop fetes totes les que volem… anem a posar color a la cosa!

Fem un forat amb el dit al mig de cada bola i hi posem gotes del color que volem (també podem barrejar colors!)… amassem i si veiem que n’hem d’afegir, n’afegim!

plastilina casolana (5)

plastilina casolana (9)  plastilina casolana (10) - còpia  plastilina casolana (11) - còpia  plastilina casolana (7)

I mireu el resultat! Plastilina, feta ben ràpid, fàcil i barata!

plastilina casolana (20)

Llegir més

metodologia viva (1)

Metodologia tradicional vs metodología activa (I)

Primera buidada de reflexions  d’una educadora infantil després de passar per diferents metodologies

 

No és el mateix agafar un nen/a de 1 a 2 anys i canviar-li el bolquer, que preguntar-li, abans, si el pots agafar perquè és el moment de canviar-li el bolquer. Seguidament li pots explicar perquè necessites canviar-li el bolquer. I si ell no vol, pots fins hi tot fer un pacte amb ell: “Primer canviaré el bolquer de la Clàudia i després te’l canviaré a tu, d’acord?”. Finalment, si el que està fent li ve més de gust que venir amb mi a canviar-se el bolquer, jo li diré: “em sap greu, però ara t’he de canviar. Després pots continuar jugant”.

No és el mateix tenir una “classe” amb taules i cadires i joguines, que tenir una classe sense taules ni cadires, amb joguines i amb materials grans per potenciar la seva autonomia i independència, perquè ells mateixos treballin la motricitat grossa, com ara: caixes grans, rampes, escales, matalassos i coixins, teles, etc.

 

metodologia viva (3)

 

He descobert que els nens/es de 1 a 2 anys gaudeixen menjant (i a vegades només provant) els vegetals sense triturar. Pastanaga, carbassó, ceba, tomàquet. Se’ls mengen! Alguns se’ls posen a la boca, els tasten i els treuen. D’altres els xafen com si fos plastilina. D’altres en volen més i més per repetir! La qüestió, formen part de la seva dieta, els vegetals. El mateix amb la fruita. Ah! I que la millor manera de familiaritzar-se amb el menjar és oferint aquest menjar. I que experimentin: això significa que després caldrà netejar moooolt el terra, la taula, la cara, les mans, potser canviar la roba. I és fantàstic. Veure com els nens/es agafen el menjar (de la forma que sigui, és a dir, amb o sense cullera) l’oloren, el manipulen, l’aixafen, se’l mengen, el treuen, … és bonic i és la manera en la que descobreixen i s’acostumen a noves textures, nous gustos, noves olors.

He descobert que es pot posar una forquilla petita al costat del plat de cada nen/a de 1 any i mig a 2 anys. La utilitzen! I no la claven a ningú. Si se’n fa un ús equivocat se li diu que no és possible i se li explica que s’ha d’utilitzar per punxar el menjar. Si en continua fent un ús equivocat potser l’has de deixar sense la forquilla. Tot amb una explicació: “te la trec perquè és perillós que la utilitzis així”.

És molt important la comunicació amb ells i elles. Són persones, necessiten saber el perquè de les coses que passen al seu voltant. Qui ens creiem que som quan agafem un nen/a i l’aixequem del terra, el posem a un canviador, li canviem el bolquer i el tornem a deixar a terra? Acompanyat d’una explicació dels nostres actes, tot canvia. El mateix quan estan descobrint, experimentant, jugant. Si jo em sento insegura quan un nen/a s’enfila a un lloc que jo penso que no és segur, li puc explicar: “això no és segur, siusplau baixa” o “no em sento segura si estàs aquí enfilat perquè això es pot trencar” i si no baixa puc dir “si no baixes tu, et baixo jo”, i si segueix sense baixar “et baixo a terra perquè això no és segur”. No és el mateix fer-ho així, que veure el nen/a enfilat a algun lloc que considero no segur i anar, agafar-lo i deixar-lo el terra. El nen/a aquí no ha après res.

 

metodologia viva (4)

 

El paper de l’educador/a el més interessant. Preparar l’espai. Seure i observar. Vigilar. Descobrir els interessos i les necessitats dels infants. Intervenir només quan és necessari. En situacions delicades demanar si necessiten ajuda. La teva presència proporciona seguretat, però ni talla ales ni soluciona tots els problemes que se’ls hi presenten. És súper bonic quan veus un infant en una situació que l’estressa, t’apropes i li dius “intenta ensortir-te’n, si no pots jo t’ajudo” i ho fa (no sempre, a vegades cal ajuda!) i la seva cara expressa una satisfacció enorme.

És difícil aprendre a fer aquest paper, i considero que és un gran procés personal. I aquí em trobo jo, fent-lo i encantada! Aprenent cada dia.

 

metodologia viva (2)

Llegir més