COCODRILO

Un llibre, en castellà, escrit per Antonio Rubio i il·lustrat per Óscar Villán.

La fitxa: COCODRILO

Quan el llegeixes sembla música, sense voler et surt una entonada divertida, és un poema. Un poema que juga amb lo absurd i ens parla dels colors: “un cocodrilo verde verde verde, que se sube en baúl azul azul azul. (…)”

En dues lectures te l’aprens de memòria i tot plegat porta a divertir-te mentre l’expliques, a explicar-lo d’una forma fluïda i natural, a gaudir-lo juntament amb qui t’escolta i en mira les il·lustracions que, per cert, també m’encanten.

Simple i d’una creativitat elevada, un conte que es converteix en una cantarella encantadora!

Diferents activitats en safata

Una safata de fusta, un paper tallat a mida perquè hi càpiga bé i gomets de diferents mides i colors.

La preparació de l’espai està pensat per a que l’activitat convidi a fer una única cosa, per tant pràcticament no cal ni explicació.

La utilització de la safata i l’alfombra de sota serveixen per delimitar i que d’aquesta manera l’activitat es faci allà mateix.

La Rita i l’Erica (de 3 anys) van passar una bona estona concentrades enganxant gomets. Fent seriacions, fixant-se amb els colors, i comptant.


La Victoria (menys de dos anys) tenia una proposta adaptada per la seva edat: estripar paper. El bol al costat servia per posar els trossos.


I també hi havia la possibilitat d’utilitzar el punxó!

Posar-treure (reutilitzant materials)

Sovint comprem joguines a les nenes i als nens, quan en realitat per casa tenim els materials necessaris per fer-ne. Només cal una mica de imaginació i de creativitat (res, molt poca!).

Fa uns dies que el Mateo i la Isabel juguen molt amb els materials que tenen de inserir, com ara aquests:

                                                                               

Doncs bé, vaig agafar una caixa de cartró i li vaig fer un forat de la mida d’un puny.

Vaig preparar l’espai posant la caixa i al costat unes pilotes. Aquest material només té una utilitat, només convida a una cosa, a posar i treure’n la pilota:

 

 

A practicar!

Inserir

Sovint el nostre cap va a mil per hora pensant en activitats per fer, per presentar als nens i a les nenes amb les que treballem. I sovint, almenys a mi em passa a vegades, proposem i preparem espais i resulta que no els fan cas. Si no els fan cas és perquè tenen interès en altres coses.

Així que és quan ens n’adonem que la millor manera que tenim per fer bé la nostra feina és a partir de la observació. I quan observem veiem coses molt interessants. I aquestes coses interessants són les coses que ens han de moure i remoure per dins i les que ens han de fer funcionar el cap a mil per hora. I és aquí quan l’activitat més simple es converteix en l’activitat estrella.

No es tracta d’oferir espais i materials perquè ens fa il·lusió a nosaltres, a les educadores/acompanyants, es tracta d’oferir allò que pensem que els farà il·lusió a elles i, sobre tot, allò que pensem que els servirà per satisfer necessitats i per evolucionar en el seu aprenentatge.

Macarrons i un pot.

Senzill, oi?

Van estar-se una bona estona posant els macarrons a dins. Amb el Mateo vaig descobrir que era millor si li anava oferint un per un i ell els agafava de la meva mà i els posava dins. I amb la Isabel vaig descobrir que preferia agafar-los ella mateixa del “tupper”. Aquí és quan em ve al cap allò de que “cada nen/a és un món”, es porten una setmana de diferència, sovint mostren interessos similars (i alguns de diferents), però fins hi tot els similars, si observem bé, descobrim variants.