Panera sensorial

Tinc un grup format per edats molt diferents, dels 9 mesos als 2 anys i quatre mesos. L’altre dia vaig començar a pensar en fer una “panera” amb material sensorial. Podria dir que ni és exactament una Panera dels Tresors i tampoc és el Joc Heurístic.

És una Panera Sensorial.

A la foto es pot veure més o menys els objectes que hi ha i els diferents materials.

Vaig estar pensant en els 9 mesos d’edat i en els 2 anys d’edat. És evident que les necessitats són molt diferents… però un objecte pot tenir una utilitat o una altra, depèn de qui el manipuli.

M’explico amb un exemple:

El nen/a de 2 anys, una funda d’ulleres amb cremallera, la utilitzarà de la següent manera: l’agafarà, buscarà la cremallera, la obrirà i hi posarà coses a dins. La tancarà. Potser et demana ajuda en algun moment. I parlarà sobre si hi ha o no hi ha res a dins, sobre si està amagat, buscarà coses per guardar-les i treure-les.

El nen/a de 9 mesos trobarà la funda d’entre totes les demés coses, la tocarà i se la posarà a la boca. Notarà el fred de la cremallera, i la textura del material amb el que estigui feta. La manipularà.

Vaig preparar-la pensant en les necessitats més generals de les edats dels nens/es del meu grup. A partir d’aquí la feina és observar-los quan interactuen amb aquest material i entendre què m’estan comunicant. I a partir del que descobreixo, puc fer propostes. Puc donar-los un bol ple de nous o ametlles amb closca i veure com relacionen aquests materials amb els de la panera (la barreja és explosiva, ofereix un munt de possibilitats), puc donar-los fils (els pals de la mel són un bon element per enrrotllar-hi fil).

Hi ha coses que em semblen perilloses per la més petita, les aparto si ella està participant en l’activitat. I les poso quan ella no hi participa.

És una proposta molt interessant, on és important interactuar al mínim i deixar que facin i desfacin. Es creen situacions de joc molt divertides, fan connexions molt interessants, aprenen els uns amb els altres, descobreixen junts moltes coses.

Pèsols

Quin gran dia quan el Yago ens va portar pèsols, dins de les baines. Vam descobrir un munt de coses… els vam tocar, tastar, fer rodolar. I ell ens va ensenyar com obria les baines i en treia els pèsols. Ho feia a casa, amb la seva família, i ens ho explicava ben orgullós.

A tots i a totes ens va interessar molt, vam seure amb ell per descobrir allò que ens volia mostrar… i ell estava molt content de poder ensenyar-nos-ho.

Va ser una estona bonica on tot el grup sencer vam xerrar sobre els pèsols…

A bufar!

Una bona activitat per a nens/es a partir dels 3 anys. Bufem amb canyes! Quin descobriment, bufant amb una canya podem moure les boles de feltre!

Material:

  • Canyes
  • Boles de feltre

És tant senzill com posar en un bol unes quantes boles de feltre o de llana, donar unes canyes als nens/es (els agrada escollir-ne el color) i proposar l’activitat. En aquest cas jo els he mostrat abans com moc les boles bufant i a partir d’aquí ells ho han començat a fer.

Alguns tenien bufera forta i d’altres no tant, és important practicar per enfortir els músculs de la boca. Alguns jugaven a moure les boles tocant-les directament amb les canyes, d’altres al final bufaven sense la canya i alguns s’han cansat de fer-ho o intentar-ho als 2 minuts… Però en tot cas ha estat una activitat que els ha motivat i amb la que han rigut molt.

Quina il·lusió quan la bola es movia!

És una bona proposta si la boleu fer a casa. Si no teniu boles de feltre les podeu fer arrugant paper de diari o qualsevol cosa que veieu per casa que ho pugui substituir.

 

¡De aquí no pasa nadie!

Un llibre d’Abel Minhó Martins i de Bernardo P. Carvalho, de l’editorial TAKATUKA.

En un primer moment quan vaig rebre el llibre i en vaig veure la portada, vaig pensar “Ai, mare! Això va de militars…?!”… vaig començar a fullejar-lo i vaig descobrir que té moltes lectures possibles, i que parla sobre la història. És un llibre que ens ofereix moltes possibilitats. El dirigiria a nens i nenes a partir de 6 anys.

Un General que vol ser l’heroi d’una història. Vol ser l’heroi… però sense fer res! Enfadat, pren una decisió sense cap mena de sentit: prohibeix passar a la pàgina de la dreta, si queda en blanc creu que ell sempre podrà ser l’heroi del llibre. Fa aquesta prohibició recolzat per els guàrdies que sí o sí el segueixen sense preguntar-se si hi estan d’acord o no. Una prohibició sense sentit ni explicació. “NO PODEU PASSAR A LA PÀGINA DEL COSTAT!”. La gent es pregunta perquè, però no hi passen, tot i que tenen coses importants que només poden fer a l’altra pàgina. Queixes i més queixes, fins que a uns nens se’ls escapa una pilota i va a parar a la pàgina prohibida. Ells ja no s’ho pensen tant i corren a buscar-la! Aquí comença una mena de revolució pacifica, on un guàrdia més permissiu deixa passar a la gent… tothom hi va i el senyor General s’enfada molt amb el guàrdia. Però tothom veu al guàrdia que els ha deixat passar com un gran heroi! Podeu descobrir com acaba, cliqueu per veure’n la fitxa: ¡De aquí no pasa nadie!

Infinitat de personatges fent coses diferents i dient coses diferents, pots quedar-te llargues estones a cada pàgina buscant detalls i parlant sobre el que hi passa. Una manera d’introduir als petits i les petites a la nostra història de dictadures i revolucions. També permet explicar varietat d’emocions, i coses tan senzilles com la normalitat d’enfadar-te davant d’una ordre sense sentit i sense cap mena d’explicació al darrere.

En resum, penso que és un llibre ben curiós d’on se’n poden treure un munt de coses i dedicar-hi molt de temps.