De la percussió a… LA BATERIA!

Avui us porto un nou llibre que m’ha arribat de Boolino: “De la percussió a… La Bateria!“, aquest cop per a nens i nenes més grans (en el cas que el llegeixin), però jo diria que pot ser per a tots els públics, ja que la música no té edat i d’això tracta aquest conte.

És el cinquè llibre de una sèrie dedicada als instruments musicals, de Bellaterra Música edicions, i que pretén, de forma didàctica, presentar i donar a conèixer la bateria i altres instruments de percussió en diferents estils i tradicions musicals.

El conte tracta d’un nen que aconsegueix crear, juntament amb els seus amics i amigues, un nou instrument. I no diré més, que hem de deixar lloc a la intriga! Les il·lustracions són de Subi i els autors Eladio Reinón i Dani Coma.

Ve amb un CD que inclou el conte explicat per la Clara del Ruste i seguidament, un ventall de músiques representatives on els intruments de percussió són els protagonistes. Aquestes músiques estan grabades i tocades per músics consagrats  i són cançons que són clàssics de cada gènere que formen part de la cultura popular. Ha estat un plaer poder-les escoltar a casa, sonen increiblement bé! Es nota que hi ha professionalitat i amor per la música.

Per acabar a la última pàgina ens trobem una fitxa tècnica sobre la bateria, per saber quins són els seus elements bàsics.

Personalment m’ha agradat molt aquest llibre, et dóna alternatives: pots explicar-lo tu, pots posar el CD i escoltar el conte, i si alguna de les cançons que surten durant el conte la vols escoltar, allà està, a les següents pistes. M’he posat el CD uns quants matins per gaudir-lo, senzillament perquè és música per les orelles, mai millor dit. És un conte molt imaginatiu, optimista i que parla de grans valors com l’amistat. Un grup de nens i nenes buscant la manera d’aconseguir, conjuntament, el seu objectiu. Les il·lustracions són molt boniques també. Us convido a que li doneu un cop d’ull!

Aquí en teniu la fitxa per si en voleu més informació o comprar: De la percussió a… La Bateria!

 

L’estranya joguina

Feu clic al play, sona aquesta cançó mentre escric això:

 

      L'estranya joguina - Albert Casanova Guerrero i Aina Cabau Vallverdú

Ja em coneixeu, sóc l’Aina, educadora infantil, sento passió per la meva feina. No sóc cantant, però sí que m’agrada cantar.

Hi ha una cançó, “l’estranya joguina”. LA cançó! A l’escola en vaig aprendre moltes, i moltes de precioses, però aquesta és la que recordo amb més amor. Han passat molts anys, però mai l’he oblidat. Em trasllada a racons perduts en la memòria on sé, quan l’escolto, que era feliç.

Ara, fa uns anys que comparteixo el meu camí amb una persona que dia rere dia es fa més important per mi. L’Albert Casanova Guerrero. Ell és músic, un gran músic i millor persona. A vegades costa “conciliar” la vida de músic amb la meva, ja sabeu: horaris diferents, planificacions diferents, temps diferents, i com moltes parelles, caràcters diferents. Entre tota la diferència trobes molts, bastants, o pocs punts en comú. Nosaltres en tenim bastants, i un dels més importants, i per mi màgic, és cantar cançons de tot tipus. I de tant en tant, gravar-ne alguna.

Així que aquest post va dedicat a:

  • La bona música infantil (en concret aquella que està ben feta, amb amor i professionalitat, la que es dirigeix als nens/es com a persones que són, és a dir, amb un respecte a la música i a la persona. Cançons com aquesta, que quan la sents… l’escoltes. I t’entra per les orelles i et recorre tot el cos. I no surt, s’hi queda! Per sempre.)
  • Als dos mons (música i educació) que haurien d’anar de la mà molt més del que hi van.

Així que ara esteu escoltant una nova versió, humil i senzilla. L’Álbert als instruments i els coros, jo la veu. I recordeu, jo no sóc cantant! Però espero poder transmetre el que he sentit en gravar-la.

La cançó original és d’en Tom Paxton (Marvelous Toy) i en Falsterbo Marí en va fer l’adaptació fa temps. També La Pataqueta i The Penguins , entre d’altres.

Gràcies Albert per fer possible això, perquè ara sóc una mica més feliç que abans i això és increiblement bonic.

Reflexions humils d’una educadora infantil II

ordre materials (2)

A l’hora de presentar les activitats, els materials, els jocs, les joguines, … és molt important l’estètica.

No m’ha calgut fer una formació, ni m’ha calgut estudiar (de fet, a Educació Infantil a mi no me’n van parlar, d’això) per saber-ho. Et dónes compte quan estàs amb el grup de nens/es, quan t’hi trobes, quan treballes amb altres educadores, quan observes.

(més…)

Aquarel·les

Hi ha a qui li agrada pintar amb pinzell, i a qui li agrada sí o sí empastifar-se amb la pintura i pintar amb les mans.

Hi ha a qui li agrada fer ditades i poc a poc anar construint quelcom, i hi ha a qui li agrada sucar les mans senceres i pintar amb elles amb grans moviments.

Hi ha qui fa línies, qui fa ditades, qui decideix arrugar el paper, qui pinta la taula i la paret. En aquest últim cas potser cal posar límits i, poc a poc, la norma es va establint. Si pinta la taula, potser és que li cal un paper més gran per pintar, i se li pot posar un tant gran com la taula! Si pinta la paret… ho entenc, és ben divertit, segur, potser podem enganxar a la paret un paper i que pintin en vertical.

Cal observar les seves necessitats, i oferir possibilitats i alternatives.

Aquí us deixo algunes imatges que parlen per si soles.

Han pintat sobre paper vegetal i també fulls blancs. El dibuix en el paper vegetal l’utilitzarem en breu per a una cosa que tenim pensada… ja us l’explicaré!

Som-hi!

(més…)