Sobre la violència (més reflexions humils d’una educadora infantil)

A la feina hi passo moltes hores. Moltes. I faig (i fem) moltes coses. Sí, els Catalans fem coses.

Entre totes les coses n’hi ha una de molt gran, de gegant, diria la més important:

Tractar amb l’agressió infantil, aprendre a gestionar-ho personalment, individualment amb cada nen/a i amb el grup. Ensenyar a resoldre els conflictes a petits/es éssers humans que tenen tota una vida per endavant en aquest món injust i cruel.

Em passo hores, cada dia, explicant el perquè no ens hem de fer mal. Mal de cap tipus.

Veig empentes, mossegades, cops, esgarrapades, estirades de cabell. Cada dia. Aquestes agressions provenen de nens i nenes que s’estan fent el seu lloc en el grup, que s’estan creant la seva identitat personal i grupal. I, també, dins la societat. I dins el món.

Passo hores posant paraules a aquelles emocions que senten i que, ells, encara no són capaços de reconèixer, ni d’anomenar, i menys de gestionar.

Passo hores explicant perquè un no pot pegar al seu company/a i com hem de buscar una altra manera per expressar el seu enuig o la seva ràbia. I passo hores explicant com el company/a es pot defensar. Les frases que més dic són les següents:

“No m’agrada que peguis”

“Pots expressar-ho d’una altra manera”

“No es pega a ningú perquè fa mal”

“Diga-li que et fa mal, quan et pega”

“Diga-li que no t’agrada”

Molts mesos. Molts cops. Cada dia.

El curs dura molts mesos i poc a poc vas veient els fruits d’allò que portes fent cada hora de cada dia. Amb insistència. Amb calma. De cop un dia veus, sense intervenir tu, com dos infants resolen el seu conflicte parlant. I parlen poc! Un pega a l’altre i l’altre li contesta “això no m’agrada”. Poc a poc aprenen que amb el diàleg (per  petit que sigui) es poden entendre. O si més no, respectar-se l’un a l’altre. I evitar l’agressió.

Un bon dia veus com un nen/a de dos anys en un conflicte on, per exemple li estan prenent una joguina, obre la boca i va directe a mossegar. És instintiu. I de cop, ell mateix es frena, s’enfada i crida “no m’agrada!” i no deixa que li prenguin la joguina amb la que està tan tranquil·lament jugant. I l’altre l’escolta i deixa d’intentar-ho. I li diu “me la deixes?”. L’altre respon que “no”, i no li queda una altra que esperar a que la deixi o esperar a que li doni quan ho vulgui.

És una feina molt dura, són moltes hores dedicades a fer entendre que amb la violència no anem enlloc. Que parlant sí. Que ens hem de respectar per damunt de tot. Que a vegades no ens posarem d’acord i hem d’aprendre a gestionar la frustració. Que ens hem d’escoltar. Que és molt important el que senten els demés, i que és molt important que ho puguin expressar. Que tots i totes ho poguem expressar. Parlant.

Després, un bon dia, aquests nens/es surten al carrer, a casa seva, a la seva ciutat, amb la seva familia. Surten un dia en que la gent expressa allò que vol, allò que sent, parlant, demanant, i … PAM. Ens venen a pegar. Cops. Esgarrapades. Fortes empentes. Estirades de cabells, de nas i d’orelles.

CURTCIRCUIT.

Panera sensorial

Tinc un grup format per edats molt diferents, dels 9 mesos als 2 anys i quatre mesos. L’altre dia vaig començar a pensar en fer una “panera” amb material sensorial. Podria dir que ni és exactament una Panera dels Tresors i tampoc és el Joc Heurístic.

És una Panera Sensorial.

A la foto es pot veure més o menys els objectes que hi ha i els diferents materials.

Jo hi he posat objectes metàl·lics, de fusta, de plàstic, de tela.

Vaig estar pensant en els 9 mesos d’edat i en els 2 anys d’edat. És evident que les necessitats són molt diferents… però un objecte pot tenir una utilitat o una altra, depèn de qui el manipuli.

M’explico amb un exemple:

El nen/a de 2 anys, una funda d’ulleres amb cremallera, la utilitzarà de la següent manera: l’agafarà, buscarà la cremallera, la obrirà i hi posarà coses a dins. La tancarà. Potser et demana ajuda en algun moment. I parlarà sobre si hi ha o no hi ha res a dins, sobre si està amagat, buscarà coses per guardar-les i treure-les.

El nen/a de 9 mesos trobarà la funda d’entre totes les demés coses, la tocarà i se la posarà a la boca. Notarà el fred de la cremallera, i la textura del material amb el que estigui feta. La manipularà.

Vaig preparar-la pensant en les necessitats més generals de les edats dels nens/es del meu grup. A partir d’aquí la feina és observar-los quan interactuen amb aquest material i entendre què m’estan comunicant. I a partir del que descobreixo, puc fer propostes. Puc donar-los un bol ple de nous o ametlles amb closca i veure com relacionen aquests materials amb els de la panera (la barreja és explosiva, ofereix un munt de possibilitats), puc donar-los fils (els pals de la mel són un bon element per enrrotllar-hi fil).

Hi ha coses que em semblen perilloses per la més petita, les aparto si ella està participant en l’activitat. I les poso quan ella no hi participa.

És una proposta molt interessant, on és important interactuar al mínim i deixar que facin i desfacin. Es creen situacions de joc molt divertides, fan connexions molt interessants, aprenen els uns amb els altres, descobreixen junts moltes coses.

Kinder- Obertes les inscripcions del grup de Català

Us presento Kinder, un projecte educatiu multilingüe i molt proper. Situat al cor de Poblenou, per a nens i nenes de 0 a 6 anys.

Una metodologia que afavoreix el desenvolupament dels nens/es des de totes les àrees i experiències. Personalitzat, amb inmersió lingüística i sensibilitat ecològica. A Kinder fomentem l’autonomia dels nens/es, proporcionant un ambient segur i acompanyament de grans professionals que observen dia a dia les seves necessitats. Eduquem en equip, juntament amb les mares i els pares. Tenim materials Montessori i Pikler a cada aula, apropiats per les edats de nens/es.

Jo seré l’educadora del Grup de Català el proper curs, i us convido a venir a veure l’espai, escrivint un e-mail a informacionkinder@gmail.com  i/o trucant al telèfon 93.016.97.34 // 640 64 14 27.