Suc de taronja

De la gent amb qui treballo aprenc moltes coses (Liana, gracias). I últimament ens estem centrant molt en el que Maria Montessori anomenava “vida pràctica”.

Activitats rutinàries, de la vida, de casa. Des de parar la taula, rentar-se les mans, fins a escombrar i netejar després de fer una activitat, sempre amb utensilis i eines a la seva mida i segures per a ells i elles. I ep, res de utensilis de joguina, han de ser de debò, reals (però, alguns, simplement més petits).

Activitats on ells puguin ser el màxim d’autònoms possible, i que, per tant, l’adult hagi d’intervenir el mínim o gens. Ens van explicar una manera de que els nens/es es rentin les mans de manera autònoma, sense les complicacions que pot comportar una pica on, per exemple, no hi arribin. O un sabó que no se’l sàpiguen posar perquè s’ha de fer massa força perquè surti, etc.

Però avui us parlaré de la simple activitat que he fet alguna vegada. Fer un suc de taronja. De principi a fi.

Anar a comprar i sortir carregats amb unes quantes taronges:

 

Arribar, rentar-nos les mans, i comencem a preparar el suc.

En aquest cas la meva intervenció és tallar les taronges per la meitat, i acabar d’exprimir-les al màxim quan ells ja no poden més.

Al principi vam seure en cadires, però per fer la força en exprimir, els vaig proposar que s’aixequessin per poder fer més pes amb tot el cos.

Finalment, el resultat…

 

Un suc de taronja bonissim:

Polpa bonissima:

I un brindis!

Moment Montessori

En petitissim grup, un o dos nens/es. Una estona per nosaltres.

Busquem un lloc acollidor, de la sala. Posem una alfombra i els materials que utilitzarem, al damunt. Són de fusta, amb el mínim de color. Són senzills i molt visuals.

Els nens/es s’asseuen a una banda, jo a l’altra. Els materials al mig. Els convido a utilitzar-los:

montessori

Enretiro les meves mans i em limito a observar el que ell/a fa amb aquests materials. No intervinc en cap cas, només en el cas que:

– S’emporti la peça (o el joc) a una altra banda.
– Piqui fort amb els materials al terra, paret o en altres llocs amb el que crec que es pot fer malvé.
– Agafi els materials i els tiri.

Com intervinc: (Li explico)

– No piquem amb els materials al terra (ni enlloc) ja que es poden fer malvé. Els tractem amb amor i els cuidem.
– Siusplau, vine aqui a jugar amb els materials, que no volem que es perdin.
– No tirem els materials perquè poden fer mal a algú i perquè els podem trencar.

Potencio:

– Ambient de calma.
– Autonomia del nen/a.
– Nous descobriments i connexions (ell els fa, no li ensenyo jo).

Amb aquests materials el nen/a aprèn a base de repetició, posar – treure, treure- posar. Apareix – desapareix, entra- surt, etc. Són simples accions amb les que el nen/a experimenta i descobreix per ell mateix. Explora. Busca solucions als errors, apren de forma positiva a integrar l’error. Pren decisions, també la iniciativa. Lideren el seu propi procés d’aprenentatge.

Finalment, s’aconsegueix un moment únic, un ambient preciós, un respecte general i una estona personal.

Per acabar, pregunto: “vols acabar?” O “recollim?”, o “has acabat”?… i entre els dos o els tres, recollim. Guardem els materials al seu lloc i pleguem l’alfombra.