En petitissim grup, un o dos nens/es. Una estona per nosaltres.
Busquem un lloc acollidor, de la sala. Posem una alfombra i els materials que utilitzarem, al damunt. Són de fusta, amb el mínim de color. Són senzills i molt visuals.
Els nens/es s’asseuen a una banda, jo a l’altra. Els materials al mig. Els convido a utilitzar-los:
Enretiro les meves mans i em limito a observar el que ell/a fa amb aquests materials. No intervinc en cap cas, només en el cas que:
– S’emporti la peça (o el joc) a una altra banda.
– Piqui fort amb els materials al terra, paret o en altres llocs amb el que crec que es pot fer malvé.
– Agafi els materials i els tiri.
Com intervinc: (Li explico)
– No piquem amb els materials al terra (ni enlloc) ja que es poden fer malvé. Els tractem amb amor i els cuidem.
– Siusplau, vine aqui a jugar amb els materials, que no volem que es perdin.
– No tirem els materials perquè poden fer mal a algú i perquè els podem trencar.
Potencio:
– Ambient de calma.
– Autonomia del nen/a.
– Nous descobriments i connexions (ell els fa, no li ensenyo jo).
Amb aquests materials el nen/a aprèn a base de repetició, posar – treure, treure- posar. Apareix – desapareix, entra- surt, etc. Són simples accions amb les que el nen/a experimenta i descobreix per ell mateix. Explora. Busca solucions als errors, apren de forma positiva a integrar l’error. Pren decisions, també la iniciativa. Lideren el seu propi procés d’aprenentatge.
Finalment, s’aconsegueix un moment únic, un ambient preciós, un respecte general i una estona personal.
Per acabar, pregunto: “vols acabar?” O “recollim?”, o “has acabat”?… i entre els dos o els tres, recollim. Guardem els materials al seu lloc i pleguem l’alfombra.