¡De aquí no pasa nadie!

Un llibre d’Abel Minhó Martins i de Bernardo P. Carvalho, de l’editorial TAKATUKA.

En un primer moment quan vaig rebre el llibre i en vaig veure la portada, vaig pensar “Ai, mare! Això va de militars…?!”… vaig començar a fullejar-lo i vaig descobrir que té moltes lectures possibles, i que parla sobre la història. És un llibre que ens ofereix moltes possibilitats. El dirigiria a nens i nenes a partir de 6 anys.

Un General que vol ser l’heroi d’una història. Vol ser l’heroi… però sense fer res! Enfadat, pren una decisió sense cap mena de sentit: prohibeix passar a la pàgina de la dreta, si queda en blanc creu que ell sempre podrà ser l’heroi del llibre. Fa aquesta prohibició recolzat per els guàrdies que sí o sí el segueixen sense preguntar-se si hi estan d’acord o no. Una prohibició sense sentit ni explicació. “NO PODEU PASSAR A LA PÀGINA DEL COSTAT!”. La gent es pregunta perquè, però no hi passen, tot i que tenen coses importants que només poden fer a l’altra pàgina. Queixes i més queixes, fins que a uns nens se’ls escapa una pilota i va a parar a la pàgina prohibida. Ells ja no s’ho pensen tant i corren a buscar-la! Aquí comença una mena de revolució pacifica, on un guàrdia més permissiu deixa passar a la gent… tothom hi va i el senyor General s’enfada molt amb el guàrdia. Però tothom veu al guàrdia que els ha deixat passar com un gran heroi! Podeu descobrir com acaba, cliqueu per veure’n la fitxa: ¡De aquí no pasa nadie!

Infinitat de personatges fent coses diferents i dient coses diferents, pots quedar-te llargues estones a cada pàgina buscant detalls i parlant sobre el que hi passa. Una manera d’introduir als petits i les petites a la nostra història de dictadures i revolucions. També permet explicar varietat d’emocions, i coses tan senzilles com la normalitat d’enfadar-te davant d’una ordre sense sentit i sense cap mena d’explicació al darrere.

En resum, penso que és un llibre ben curiós d’on se’n poden treure un munt de coses i dedicar-hi molt de temps.

Kinder- Obertes les inscripcions del grup de Català

Us presento Kinder, un projecte educatiu multilingüe i molt proper. Situat al cor de Poblenou, per a nens i nenes de 0 a 6 anys.

Una metodologia que afavoreix el desenvolupament dels nens/es des de totes les àrees i experiències. Personalitzat, amb inmersió lingüística i sensibilitat ecològica. A Kinder fomentem l’autonomia dels nens/es, proporcionant un ambient segur i acompanyament de grans professionals que observen dia a dia les seves necessitats. Eduquem en equip, juntament amb les mares i els pares. Tenim materials Montessori i Pikler a cada aula, apropiats per les edats de nens/es.

Jo seré l’educadora del Grup de Català el proper curs, i us convido a venir a veure l’espai, escrivint un e-mail a informacionkinder@gmail.com  i/o trucant al telèfon 93.016.97.34 // 640 64 14 27.

 

Airon fix i papers de colors

Avui us presento una activitat que he proposat vàries vegades, ja que sembla que satisfà moltes de les necessitats del grup.

La manera de presentar-ho és molt important i com que no he fet fotos d’abans que comencessin us ho explico 🙂

Recullo qualsevol altre material que hi hagi per terra o al costat, per a que els cridi l’atenció, i els faig la proposta: a la taula (en aquest cas ho he fet a taula) o a terra poso un tall gran d’airon fix de manera que el cantó que enganxa queda a dalt. En els extrems hi poso cinta adhesiva perquè quedi fixat al terra.

Retallo papers de colors de diferents tipus: més grans i més petits, colors diferents, cartolina, paper de celofana, de seda, etc. I els reparteixo en diferents recipients (que els sigui fàcil i còmode accedir-hi).

Ho exposo ordenat. I som-hi, a jugar!

Material:

  • Diferents tipus de papers de colors
  • Tisores
  • Airon Fix
  • Cinta adhesiva

 

 

Uns nens/es han anat directes a enganxar papers a l’airon fix, un per un. Altres han volcat el recipient de manera que una muntanya de papers de colors queia al damunt de l’airon fix, d’altres els han arrugat i els han tirat enlaire, d’altres només els interessava arrencar els que havien quedat enganxats… i d’altres reien experimentant la sensació de posar els dits a l’airon fix!

Ha estat bonic, i després ho hem enganxat a una porta i queda molt xulo!