Panera sensorial

Tinc un grup format per edats molt diferents, dels 9 mesos als 2 anys i quatre mesos. L’altre dia vaig començar a pensar en fer una “panera” amb material sensorial. Podria dir que ni és exactament una Panera dels Tresors i tampoc és el Joc Heurístic.

És una Panera Sensorial.

A la foto es pot veure més o menys els objectes que hi ha i els diferents materials.

Jo hi he posat objectes metàl·lics, de fusta, de plàstic, de tela.

Vaig estar pensant en els 9 mesos d’edat i en els 2 anys d’edat. És evident que les necessitats són molt diferents… però un objecte pot tenir una utilitat o una altra, depèn de qui el manipuli.

M’explico amb un exemple:

El nen/a de 2 anys, una funda d’ulleres amb cremallera, la utilitzarà de la següent manera: l’agafarà, buscarà la cremallera, la obrirà i hi posarà coses a dins. La tancarà. Potser et demana ajuda en algun moment. I parlarà sobre si hi ha o no hi ha res a dins, sobre si està amagat, buscarà coses per guardar-les i treure-les.

El nen/a de 9 mesos trobarà la funda d’entre totes les demés coses, la tocarà i se la posarà a la boca. Notarà el fred de la cremallera, i la textura del material amb el que estigui feta. La manipularà.

Vaig preparar-la pensant en les necessitats més generals de les edats dels nens/es del meu grup. A partir d’aquí la feina és observar-los quan interactuen amb aquest material i entendre què m’estan comunicant. I a partir del que descobreixo, puc fer propostes. Puc donar-los un bol ple de nous o ametlles amb closca i veure com relacionen aquests materials amb els de la panera (la barreja és explosiva, ofereix un munt de possibilitats), puc donar-los fils (els pals de la mel són un bon element per enrrotllar-hi fil).

Hi ha coses que em semblen perilloses per la més petita, les aparto si ella està participant en l’activitat. I les poso quan ella no hi participa.

És una proposta molt interessant, on és important interactuar al mínim i deixar que facin i desfacin. Es creen situacions de joc molt divertides, fan connexions molt interessants, aprenen els uns amb els altres, descobreixen junts moltes coses.

Pèsols

Quin gran dia quan el Yago ens va portar pèsols, dins de les baines. Vam descobrir un munt de coses… els vam tocar, tastar, fer rodolar. I ell ens va ensenyar com obria les baines i en treia els pèsols. Ho feia a casa, amb la seva família, i ens ho explicava ben orgullós.

A tots i a totes ens va interessar molt, vam seure amb ell per descobrir allò que ens volia mostrar… i ell estava molt content de poder ensenyar-nos-ho.

Va ser una estona bonica on tot el grup sencer vam xerrar sobre els pèsols…

Kinder- Obertes les inscripcions del grup de Català

Us presento Kinder, un projecte educatiu multilingüe i molt proper. Situat al cor de Poblenou, per a nens i nenes de 0 a 6 anys.

Una metodologia que afavoreix el desenvolupament dels nens/es des de totes les àrees i experiències. Personalitzat, amb inmersió lingüística i sensibilitat ecològica. A Kinder fomentem l’autonomia dels nens/es, proporcionant un ambient segur i acompanyament de grans professionals que observen dia a dia les seves necessitats. Eduquem en equip, juntament amb les mares i els pares. Tenim materials Montessori i Pikler a cada aula, apropiats per les edats de nens/es.

Jo seré l’educadora del Grup de Català el proper curs, i us convido a venir a veure l’espai, escrivint un e-mail a informacionkinder@gmail.com  i/o trucant al telèfon 93.016.97.34 // 640 64 14 27.

 

Transvasaments

En aquesta entrada us parlaré tant de l’activitat de transvasaments com de la preparació de l’espai.

Personalment penso que preparar l’espai forma part de cada activitat que es proposa. Per mi activitat i presentació de l’activitat (o preparació de l’espai) va absolutament lligat. L’activitat té un significat i preparar-ne l’espai i la presentació d’aquesta li aporta encara més significat.

Quan pensem en una activitat per a fer és per alguna cosa, m’explico: si proposem que juguin amb pilotes és perquè hem vist que ho necessiten, o que algú ho necessita. Que en algun moment el nen/a ens ha fet entendre d’alguna manera que li encantaria jugar amb les pilotes. Tirar-les, passar-les, botar-les, agafar-ne tantes com pugui per esparcir-les, tirar-les contra la paret, posar-les dins d’una caixa, guardar-les, treure-les, fer-les rodolar per una rampa, amagar-les sota la seva samarreta, etc.

El que em va passar a mi: berenant amb el grup, vaig veure que quan tenien la fruita tallada a trossos en el plat alguns dels nens/es es dedicaven a posar-la dins del got on hi tenien una mica d’aigua, que seguidament inclinaven el got i l’aigua i la fruita acumulada queia al plat. En un cas un nen em va demanar aigua, li vaig posar al got i ell del got la va passar al plat, del plat al got i del got al plat.

Crec que és interessant fer-los entendre que aquella aigua és per beure (si se la vol posar al plat i beure-se-la des del plat em sembla correcte, se’n diria creativitat d’això! És complicat beure aigua d’un plat pla 🙂 . Al que anava, si em demanen poma i després hi juguen, jo crec que tinc la responsabilitat de dir-los:

“Que te la menjaràs la poma?”, “ara estem berenant, és important que ens mengem el menjar que hem demanat”, “si no la vols, potser algú altre sí que en vol”, “mirem com de cruixent està aquesta poma?”…

Si després de jugar a fer transvasaments amb la poma (del plat al got i del got al plat) se la menja, no crec que hi hagi problema. Si l’està utilitzant, únicament, per satisfer la necessitat que té de fer transvasaments i experimentar amb això, sí que crec que li he de recordar que la poma és per menjar, però que si vol fer transvasaments trobarem la manera de fer-ho amb un altre material. Així que després d’algun berenar d’aquests, vaig pensar en una activitat que pogués satisfer aquestes necessitats que mostraven.

Vaig preparar uns quants bols i uns quants gots.

Vaig anar a buscar unes boletes de colors de llana que tenim.

Vaig mirar l’espai i vaig pensar com presentar-ho perquè els cridés l’atenció. Ordre per damunt de tot. Vaig recollir qualsevol altra cosa que hi hagués al lloc on pretenia exposar la meva proposta. Vaig demanar que esperéssin mentre ho preparava tant ràpid com podia:

 

 

 

I fet. Vaig convidar-los:

 

El paper dels adults? 

Observar.

Tornar a posar algunes boles dins dels bols si trobes que és necessari.

Vigilar que no se les posin a la boca.