Transvasaments

En aquesta entrada us parlaré tant de l’activitat de transvasaments com de la preparació de l’espai.

Personalment penso que preparar l’espai forma part de cada activitat que es proposa. Per mi activitat i presentació de l’activitat (o preparació de l’espai) va absolutament lligat. L’activitat té un significat i preparar-ne l’espai i la presentació d’aquesta li aporta encara més significat.

Quan pensem en una activitat per a fer és per alguna cosa, m’explico: si proposem que juguin amb pilotes és perquè hem vist que ho necessiten, o que algú ho necessita. Que en algun moment el nen/a ens ha fet entendre d’alguna manera que li encantaria jugar amb les pilotes. Tirar-les, passar-les, botar-les, agafar-ne tantes com pugui per esparcir-les, tirar-les contra la paret, posar-les dins d’una caixa, guardar-les, treure-les, fer-les rodolar per una rampa, amagar-les sota la seva samarreta, etc.

El que em va passar a mi: berenant amb el grup, vaig veure que quan tenien la fruita tallada a trossos en el plat alguns dels nens/es es dedicaven a posar-la dins del got on hi tenien una mica d’aigua, que seguidament inclinaven el got i l’aigua i la fruita acumulada queia al plat. En un cas un nen em va demanar aigua, li vaig posar al got i ell del got la va passar al plat, del plat al got i del got al plat.

Crec que és interessant fer-los entendre que aquella aigua és per beure (si se la vol posar al plat i beure-se-la des del plat em sembla correcte, se’n diria creativitat d’això! És complicat beure aigua d’un plat pla 🙂 . Al que anava, si em demanen poma i després hi juguen, jo crec que tinc la responsabilitat de dir-los:

“Que te la menjaràs la poma?”, “ara estem berenant, és important que ens mengem el menjar que hem demanat”, “si no la vols, potser algú altre sí que en vol”, “mirem com de cruixent està aquesta poma?”…

Si després de jugar a fer transvasaments amb la poma (del plat al got i del got al plat) se la menja, no crec que hi hagi problema. Si l’està utilitzant, únicament, per satisfer la necessitat que té de fer transvasaments i experimentar amb això, sí que crec que li he de recordar que la poma és per menjar, però que si vol fer transvasaments trobarem la manera de fer-ho amb un altre material. Així que després d’algun berenar d’aquests, vaig pensar en una activitat que pogués satisfer aquestes necessitats que mostraven.

Vaig preparar uns quants bols i uns quants gots.

Vaig anar a buscar unes boletes de colors de llana que tenim.

Vaig mirar l’espai i vaig pensar com presentar-ho perquè els cridés l’atenció. Ordre per damunt de tot. Vaig recollir qualsevol altra cosa que hi hagués al lloc on pretenia exposar la meva proposta. Vaig demanar que esperéssin mentre ho preparava tant ràpid com podia:

 

 

 

I fet. Vaig convidar-los:

 

El paper dels adults? 

Observar.

Tornar a posar algunes boles dins dels bols si trobes que és necessari.

Vigilar que no se les posin a la boca.

 

Silueta

L’altre dia vam fer una de les activitats més boniques que hem fet mai.

Material:

  • Paper
  • Colors

Els vam fer una proposta:

“Voleu que dibuixem la vostra silueta en un paper?” S’hi van apuntar encantats.

Vam agafar un tros de paper ben gran, i s’hi van estirar. Vaig dibuixar la seva silueta i després els vaig dir: “Ara, si vols, pots pintar-la, dibuixar-hi els teus dos ulls, el nas, les dues orelles. Tu mateix/a!”.

El procés preciós i el resultat, sorprenent!

A vegades, quan faig una entrada com aquesta, penso que escric poc. Però… ja em direu, què més puc dir per explicar quelcom més que el que ja diuen aquestes imatges per si soles?

Podeu mirar-les i espero que hi veieu el mateix que jo: amor, aprenentatge, emoció, llibertat, decisió, autonomia, voluntat, diversió.

Reflexions humils d’una educadora infantil II

ordre materials (2)

A l’hora de presentar les activitats, els materials, els jocs, les joguines, … és molt important l’estètica.

No m’ha calgut fer una formació, ni m’ha calgut estudiar (de fet, a Educació Infantil a mi no me’n van parlar, d’això) per saber-ho. Et dónes compte quan estàs amb el grup de nens/es, quan t’hi trobes, quan treballes amb altres educadores, quan observes.

Read More

Moment Montessori

En petitissim grup, un o dos nens/es. Una estona per nosaltres.

Busquem un lloc acollidor, de la sala. Posem una alfombra i els materials que utilitzarem, al damunt. Són de fusta, amb el mínim de color. Són senzills i molt visuals.

Els nens/es s’asseuen a una banda, jo a l’altra. Els materials al mig. Els convido a utilitzar-los:

montessori

Enretiro les meves mans i em limito a observar el que ell/a fa amb aquests materials. No intervinc en cap cas, només en el cas que:

– S’emporti la peça (o el joc) a una altra banda.
– Piqui fort amb els materials al terra, paret o en altres llocs amb el que crec que es pot fer malvé.
– Agafi els materials i els tiri.

Com intervinc: (Li explico)

– No piquem amb els materials al terra (ni enlloc) ja que es poden fer malvé. Els tractem amb amor i els cuidem.
– Siusplau, vine aqui a jugar amb els materials, que no volem que es perdin.
– No tirem els materials perquè poden fer mal a algú i perquè els podem trencar.

Potencio:

– Ambient de calma.
– Autonomia del nen/a.
– Nous descobriments i connexions (ell els fa, no li ensenyo jo).

Amb aquests materials el nen/a aprèn a base de repetició, posar – treure, treure- posar. Apareix – desapareix, entra- surt, etc. Són simples accions amb les que el nen/a experimenta i descobreix per ell mateix. Explora. Busca solucions als errors, apren de forma positiva a integrar l’error. Pren decisions, també la iniciativa. Lideren el seu propi procés d’aprenentatge.

Finalment, s’aconsegueix un moment únic, un ambient preciós, un respecte general i una estona personal.

Per acabar, pregunto: “vols acabar?” O “recollim?”, o “has acabat”?… i entre els dos o els tres, recollim. Guardem els materials al seu lloc i pleguem l’alfombra.