Transvasaments

En aquesta entrada us parlaré tant de l’activitat de transvasaments com de la preparació de l’espai.

Personalment penso que preparar l’espai forma part de cada activitat que es proposa. Per mi activitat i presentació de l’activitat (o preparació de l’espai) va absolutament lligat. L’activitat té un significat i preparar-ne l’espai i la presentació d’aquesta li aporta encara més significat.

Quan pensem en una activitat per a fer és per alguna cosa, m’explico: si proposem que juguin amb pilotes és perquè hem vist que ho necessiten, o que algú ho necessita. Que en algun moment el nen/a ens ha fet entendre d’alguna manera que li encantaria jugar amb les pilotes. Tirar-les, passar-les, botar-les, agafar-ne tantes com pugui per esparcir-les, tirar-les contra la paret, posar-les dins d’una caixa, guardar-les, treure-les, fer-les rodolar per una rampa, amagar-les sota la seva samarreta, etc.

El que em va passar a mi: berenant amb el grup, vaig veure que quan tenien la fruita tallada a trossos en el plat alguns dels nens/es es dedicaven a posar-la dins del got on hi tenien una mica d’aigua, que seguidament inclinaven el got i l’aigua i la fruita acumulada queia al plat. En un cas un nen em va demanar aigua, li vaig posar al got i ell del got la va passar al plat, del plat al got i del got al plat.

Crec que és interessant fer-los entendre que aquella aigua és per beure (si se la vol posar al plat i beure-se-la des del plat em sembla correcte, se’n diria creativitat d’això! És complicat beure aigua d’un plat pla 🙂 . Al que anava, si em demanen poma i després hi juguen, jo crec que tinc la responsabilitat de dir-los:

“Que te la menjaràs la poma?”, “ara estem berenant, és important que ens mengem el menjar que hem demanat”, “si no la vols, potser algú altre sí que en vol”, “mirem com de cruixent està aquesta poma?”…

Si després de jugar a fer transvasaments amb la poma (del plat al got i del got al plat) se la menja, no crec que hi hagi problema. Si l’està utilitzant, únicament, per satisfer la necessitat que té de fer transvasaments i experimentar amb això, sí que crec que li he de recordar que la poma és per menjar, però que si vol fer transvasaments trobarem la manera de fer-ho amb un altre material. Així que després d’algun berenar d’aquests, vaig pensar en una activitat que pogués satisfer aquestes necessitats que mostraven.

Vaig preparar uns quants bols i uns quants gots.

Vaig anar a buscar unes boletes de colors de llana que tenim.

Vaig mirar l’espai i vaig pensar com presentar-ho perquè els cridés l’atenció. Ordre per damunt de tot. Vaig recollir qualsevol altra cosa que hi hagués al lloc on pretenia exposar la meva proposta. Vaig demanar que esperéssin mentre ho preparava tant ràpid com podia:

 

 

 

I fet. Vaig convidar-los:

 

El paper dels adults? 

Observar.

Tornar a posar algunes boles dins dels bols si trobes que és necessari.

Vigilar que no se les posin a la boca.

 

La festa del paper de diari!

Una activitat divertida i on han gaudit fent i desfent al seu aire. Ha durat uns 45 minuts fins que han començat a perdre l’interès… molt temps! Hi han participat nens/es de 1 any i de 2 anys.

Feia temps que observàvem que alguns nens/es ens demanaven moviment, destrossa, trencar, arrugar, tirar, estirar, estripar… i vam probar amb aquesta activitat, intentant donar resposta al que ens demanàven.

Material:

  • Paper de diari
  • Caixes de cartró
  • Tisores

Vam pensar en presentar el paper de diferents maneres i observar a veure què passava. Una part del paper la vam presentar amb tires, en vam retallar un munt i les vam posar dins d’una caixa gran de cartró, amb una que sobresortia i convidava a estirar per descobrir què hi havia a dins:

 

 

Altres tires les vam posar en una caixa de cartró que era oberta, altres les vam penjar per l’espai, posat de manera agradable i vistosa. I també vam deixar altres diaris sencers en una caixa, perquè els petits/es en fessin allò que vulguessin o necessitessin:

 

 

L’espai va quedar així.

Vam convidar-los a entrar.

Van passar un munt de coses, i ho van passar d’allò més bé.

A jugar!

Reflexions humils d’una educadora infantil II

ordre materials (2)

A l’hora de presentar les activitats, els materials, els jocs, les joguines, … és molt important l’estètica.

No m’ha calgut fer una formació, ni m’ha calgut estudiar (de fet, a Educació Infantil a mi no me’n van parlar, d’això) per saber-ho. Et dónes compte quan estàs amb el grup de nens/es, quan t’hi trobes, quan treballes amb altres educadores, quan observes.

Read More

Metodologia tradicional vs metodología activa (I)

Primera buidada de reflexions  d’una educadora infantil després de passar per diferents metodologies

 

No és el mateix agafar un nen/a de 1 a 2 anys i canviar-li el bolquer, que preguntar-li, abans, si el pots agafar perquè és el moment de canviar-li el bolquer. Seguidament li pots explicar perquè necessites canviar-li el bolquer. I si ell no vol, pots fins hi tot fer un pacte amb ell: “Primer canviaré el bolquer de la Clàudia i després te’l canviaré a tu, d’acord?”. Finalment, si el que està fent li ve més de gust que venir amb mi a canviar-se el bolquer, jo li diré: “em sap greu, però ara t’he de canviar. Després pots continuar jugant”.

No és el mateix tenir una “classe” amb taules i cadires i joguines, que tenir una classe sense taules ni cadires, amb joguines i amb materials grans per potenciar la seva autonomia i independència, perquè ells mateixos treballin la motricitat grossa, com ara: caixes grans, rampes, escales, matalassos i coixins, teles, etc.

 

metodologia viva (3)

 

He descobert que els nens/es de 1 a 2 anys gaudeixen menjant (i a vegades només provant) els vegetals sense triturar. Pastanaga, carbassó, ceba, tomàquet. Se’ls mengen! Alguns se’ls posen a la boca, els tasten i els treuen. D’altres els xafen com si fos plastilina. D’altres en volen més i més per repetir! La qüestió, formen part de la seva dieta, els vegetals. El mateix amb la fruita. Ah! I que la millor manera de familiaritzar-se amb el menjar és oferint aquest menjar. I que experimentin: això significa que després caldrà netejar moooolt el terra, la taula, la cara, les mans, potser canviar la roba. I és fantàstic. Veure com els nens/es agafen el menjar (de la forma que sigui, és a dir, amb o sense cullera) l’oloren, el manipulen, l’aixafen, se’l mengen, el treuen, … és bonic i és la manera en la que descobreixen i s’acostumen a noves textures, nous gustos, noves olors.

He descobert que es pot posar una forquilla petita al costat del plat de cada nen/a de 1 any i mig a 2 anys. La utilitzen! I no la claven a ningú. Si se’n fa un ús equivocat se li diu que no és possible i se li explica que s’ha d’utilitzar per punxar el menjar. Si en continua fent un ús equivocat potser l’has de deixar sense la forquilla. Tot amb una explicació: “te la trec perquè és perillós que la utilitzis així”.

És molt important la comunicació amb ells i elles. Són persones, necessiten saber el perquè de les coses que passen al seu voltant. Qui ens creiem que som quan agafem un nen/a i l’aixequem del terra, el posem a un canviador, li canviem el bolquer i el tornem a deixar a terra? Acompanyat d’una explicació dels nostres actes, tot canvia. El mateix quan estan descobrint, experimentant, jugant. Si jo em sento insegura quan un nen/a s’enfila a un lloc que jo penso que no és segur, li puc explicar: “això no és segur, siusplau baixa” o “no em sento segura si estàs aquí enfilat perquè això es pot trencar” i si no baixa puc dir “si no baixes tu, et baixo jo”, i si segueix sense baixar “et baixo a terra perquè això no és segur”. No és el mateix fer-ho així, que veure el nen/a enfilat a algun lloc que considero no segur i anar, agafar-lo i deixar-lo el terra. El nen/a aquí no ha après res.

 

metodologia viva (4)

 

El paper de l’educador/a el més interessant. Preparar l’espai. Seure i observar. Vigilar. Descobrir els interessos i les necessitats dels infants. Intervenir només quan és necessari. En situacions delicades demanar si necessiten ajuda. La teva presència proporciona seguretat, però ni talla ales ni soluciona tots els problemes que se’ls hi presenten. És súper bonic quan veus un infant en una situació que l’estressa, t’apropes i li dius “intenta ensortir-te’n, si no pots jo t’ajudo” i ho fa (no sempre, a vegades cal ajuda!) i la seva cara expressa una satisfacció enorme.

És difícil aprendre a fer aquest paper, i considero que és un gran procés personal. I aquí em trobo jo, fent-lo i encantada! Aprenent cada dia.

 

metodologia viva (2)