Manipulació de pasta de sal (sense aigua)

L’altre dia vam fer una barreja que ens va resultar molt divertida i agradable al tacte. Vam fer la pasta de sal, però no hi vam posar aigua. D’aquesta manera quedava una textura menys agafada. Es trencava en trossets molts petits i a la vegada la podiem ajuntar de nou si fèiem pressió. Era com petites pedretes molt toves!

 

Ingredients:

  • 4 gots de farina
  • 1 got de sal
  • 1 got d’oli

 

Junts la vam preparar.

Primer vam posar la farina, i la vam estar manipulant una estona i parlant sobre la seva textura.

Després hi vam afegir la sal i ho vam barrejar tot:

I per acabar, l’oli:

Vam estar una bona estona barrejant els ingredients amb les mans, fins que va començar a veure’s la pasta que formaven junts!

Van estar-se ben bé 15 minuts manipulant-la. I aleshores va arribar el gran moment: els vaig oferir jugar-hi amb els animals:

Aquí la creativitat treu el cap.

Van fer muntanyetes, els animals passejaven per aquest terreny que havien creat ells. I també els donaven de menjar!

I quan començaven a perdre l’interès, vaig proposar que entre tots i totes rentessim els animals, que havien quedat ben bruts.

Els vaig donar un vol amb aigua a cadascú i una tovallola estesa al davant. Els rentaven (jo els repassava) i els posaven sobre la tovallola perquè s’assequessin. Entre tots i totes vam finalitzar l’activitat.

Panera sensorial

Tinc un grup format per edats molt diferents, dels 9 mesos als 2 anys i quatre mesos. L’altre dia vaig començar a pensar en fer una “panera” amb material sensorial. Podria dir que ni és exactament una Panera dels Tresors i tampoc és el Joc Heurístic.

És una Panera Sensorial.

A la foto es pot veure més o menys els objectes que hi ha i els diferents materials.

Jo hi he posat objectes metàl·lics, de fusta, de plàstic, de tela.

Vaig estar pensant en els 9 mesos d’edat i en els 2 anys d’edat. És evident que les necessitats són molt diferents… però un objecte pot tenir una utilitat o una altra, depèn de qui el manipuli.

M’explico amb un exemple:

El nen/a de 2 anys, una funda d’ulleres amb cremallera, la utilitzarà de la següent manera: l’agafarà, buscarà la cremallera, la obrirà i hi posarà coses a dins. La tancarà. Potser et demana ajuda en algun moment. I parlarà sobre si hi ha o no hi ha res a dins, sobre si està amagat, buscarà coses per guardar-les i treure-les.

El nen/a de 9 mesos trobarà la funda d’entre totes les demés coses, la tocarà i se la posarà a la boca. Notarà el fred de la cremallera, i la textura del material amb el que estigui feta. La manipularà.

Vaig preparar-la pensant en les necessitats més generals de les edats dels nens/es del meu grup. A partir d’aquí la feina és observar-los quan interactuen amb aquest material i entendre què m’estan comunicant. I a partir del que descobreixo, puc fer propostes. Puc donar-los un bol ple de nous o ametlles amb closca i veure com relacionen aquests materials amb els de la panera (la barreja és explosiva, ofereix un munt de possibilitats), puc donar-los fils (els pals de la mel són un bon element per enrrotllar-hi fil).

Hi ha coses que em semblen perilloses per la més petita, les aparto si ella està participant en l’activitat. I les poso quan ella no hi participa.

És una proposta molt interessant, on és important interactuar al mínim i deixar que facin i desfacin. Es creen situacions de joc molt divertides, fan connexions molt interessants, aprenen els uns amb els altres, descobreixen junts moltes coses.

Airon fix i papers de colors

Avui us presento una activitat que he proposat vàries vegades, ja que sembla que satisfà moltes de les necessitats del grup.

La manera de presentar-ho és molt important i com que no he fet fotos d’abans que comencessin us ho explico 🙂

Recullo qualsevol altre material que hi hagi per terra o al costat, per a que els cridi l’atenció, i els faig la proposta: a la taula (en aquest cas ho he fet a taula) o a terra poso un tall gran d’airon fix de manera que el cantó que enganxa queda a dalt. En els extrems hi poso cinta adhesiva perquè quedi fixat al terra.

Retallo papers de colors de diferents tipus: més grans i més petits, colors diferents, cartolina, paper de celofana, de seda, etc. I els reparteixo en diferents recipients (que els sigui fàcil i còmode accedir-hi).

Ho exposo ordenat. I som-hi, a jugar!

Material:

  • Diferents tipus de papers de colors
  • Tisores
  • Airon Fix
  • Cinta adhesiva

 

 

Uns nens/es han anat directes a enganxar papers a l’airon fix, un per un. Altres han volcat el recipient de manera que una muntanya de papers de colors queia al damunt de l’airon fix, d’altres els han arrugat i els han tirat enlaire, d’altres només els interessava arrencar els que havien quedat enganxats… i d’altres reien experimentant la sensació de posar els dits a l’airon fix!

Ha estat bonic, i després ho hem enganxat a una porta i queda molt xulo!

 

 

 

 

Observar, pensar, inventar…

A vegades se’ns acudeixen bones idees. Quan això passa, la sensació que t’envaeix com a professional és una autèntica meravella.

Feia temps que utilitzavem els mocadors de seda (seda sintètica) per jugar. Normalment cantavem, ens amagavem les cares i fèiem el típic “taaaat!”, ballavem, els tiravem amunt i queien lentament, ens disfressavem. Sempre han tingut molt joc i és un bon material que ens dóna moltes possibilitats.

Ja feia temps que observavem que els nens/es del grup volien estirar coses.

La idea va ser agafar els mocadors i lligar-los a les barres de fusta (que es veuen a la foto) que estan sempre fixes a l’espai. Els vam lligar i a veure què passava. Alguns es van apropar a estirar-los, ens miraven rient, com dient “què hi fa això aquí?”, d’altres no en feien cas. Quan vaig veure que no cridava l’atenció, vaig pensar en les possibilitats que aquells mocadors penjants podien donar. I… clinc! Una idea!

Vaig anar a buscar els encaixos i en vaig agafar les peces. Rodones de fusta amb forat al mig. Les vaig deixar a sota dels mocadors que penjaven. Ben posades, ordenades, en dues files.

I… va cridar el seu interès!

 

Poc a poc vaig descobrint del que es tracta. D’observar, de pensar, de imaginar, de crear, de presentar, de inventar, de reinventar.