COCODRILO

Un llibre, en castellà, escrit per Antonio Rubio i il·lustrat per Óscar Villán.

La fitxa: COCODRILO

Quan el llegeixes sembla música, sense voler et surt una entonada divertida, és un poema. Un poema que juga amb lo absurd i ens parla dels colors: “un cocodrilo verde verde verde, que se sube en baúl azul azul azul. (…)”

En dues lectures te l’aprens de memòria i tot plegat porta a divertir-te mentre l’expliques, a explicar-lo d’una forma fluïda i natural, a gaudir-lo juntament amb qui t’escolta i en mira les il·lustracions que, per cert, també m’encanten.

Simple i d’una creativitat elevada, un conte que es converteix en una cantarella encantadora!

 

“Noa tiene un hermanito”

He rebut nou llibre de Boolino! Ara feia temps que no feia cap ressenya.

L’autor n’és l’Òscar Julve, de l’editorial VOX.

És un llibre que ens parla sobre com gestionar i com donar la noticia de l’arribada d’un nou membre de la familia. La Noa està a punt de tenir un germà i el pare i la mare li donen la noticia i responen a totes les seves preguntes i inseguretats.

Al final del conte hi ha unes indicacions. Recomanacions i consells a l’hora d’afrontar-nos a aquesta situació.

Si en voleu llegir la fitxa i/o comprar-lo ho podeu fer a través d’aquest enllaç:

https://www.boolino.es/es/libros-cuentos/noa-tiene-un-hermanito/

 

Om

Us porto un nou llibre de Boolino que em va arribar fa un temps… El seu nom és “Om”. Us preguntareu sobre què tracta… doncs no aneu mal encaminats! Om és el nom d’un nen que ens fa viatjar a través de vàries postures de ioga que simbolitzen diferents criatures!

Voleu veure quines ens mostra?

Aquest llibre està escrit per la Mª Isabel Sánchez Vegara i està il·lustrat per l’Albert Arrayàs. les il·lustracions són boniques, plenes de màgia, amor i pau. O almenys això em transmet a mi quan el miro. Té poc text, el just. I et permet deixar volar la imaginació.

Crec que és un bon recurs per apropar als nens/es al ioga. Per apropar-los a moments de relaxació, de tranquil·litat. De pau interior, equilibri, silenci, escolta. Tant a casa com a l’escola o llar d’infants pot ser molt útil.

Us convio a donar-li un cop d’ull clicant el següent enllaç: OM

¡De aquí no pasa nadie!

Un llibre d’Abel Minhó Martins i de Bernardo P. Carvalho, de l’editorial TAKATUKA.

En un primer moment quan vaig rebre el llibre i en vaig veure la portada, vaig pensar “Ai, mare! Això va de militars…?!”… vaig començar a fullejar-lo i vaig descobrir que té moltes lectures possibles, i que parla sobre la història. És un llibre que ens ofereix moltes possibilitats. El dirigiria a nens i nenes a partir de 6 anys.

Un General que vol ser l’heroi d’una història. Vol ser l’heroi… però sense fer res! Enfadat, pren una decisió sense cap mena de sentit: prohibeix passar a la pàgina de la dreta, si queda en blanc creu que ell sempre podrà ser l’heroi del llibre. Fa aquesta prohibició recolzat per els guàrdies que sí o sí el segueixen sense preguntar-se si hi estan d’acord o no. Una prohibició sense sentit ni explicació. “NO PODEU PASSAR A LA PÀGINA DEL COSTAT!”. La gent es pregunta perquè, però no hi passen, tot i que tenen coses importants que només poden fer a l’altra pàgina. Queixes i més queixes, fins que a uns nens se’ls escapa una pilota i va a parar a la pàgina prohibida. Ells ja no s’ho pensen tant i corren a buscar-la! Aquí comença una mena de revolució pacifica, on un guàrdia més permissiu deixa passar a la gent… tothom hi va i el senyor General s’enfada molt amb el guàrdia. Però tothom veu al guàrdia que els ha deixat passar com un gran heroi! Podeu descobrir com acaba, cliqueu per veure’n la fitxa: ¡De aquí no pasa nadie!

Infinitat de personatges fent coses diferents i dient coses diferents, pots quedar-te llargues estones a cada pàgina buscant detalls i parlant sobre el que hi passa. Una manera d’introduir als petits i les petites a la nostra història de dictadures i revolucions. També permet explicar varietat d’emocions, i coses tan senzilles com la normalitat d’enfadar-te davant d’una ordre sense sentit i sense cap mena d’explicació al darrere.

En resum, penso que és un llibre ben curiós d’on se’n poden treure un munt de coses i dedicar-hi molt de temps.