Arbre

Els Elefants (P5) del parvulari han fet un arbre preciós!

 

Material:

– Cartolina (de colors de la tardor)
– Pintura marró
– Ceres de colors
– Tisores
– Pega
– Fulles caigudes dels arbres

Primer de tot, els nens i nenes han dibuixat i pintat un arbre a una cartolina, fent el tronc i les branques, de color marró. Després han dibuixat elements de la tardor en una cartolina que farà de marc (es poden retallar cartolines llargues i rectangulars i després enganxar-les, com es veu a la foto). Quan la pintura estava ben seca, han enganxat les fulles que van recollir al carrer.

Mireu el resultat, que bonic!

 

Us animeu a fer-lo?

 

Read More

Pluja

“Plim, plim, plim
cau la pluja…
Plim, plim, plim
en el carrer…
Plim, plim, plim
tot es mulla…
Plim, plim, plim
i jo també!”

(picant amb el dit índex al palmell de l’altra mà)

_______________________________________________________________

Hi ha moltes maneres de fer la pluja, però tenia unes ganes de probar aquesta! Ahir mirant aquest blog http://educacioilestic.blogspot.com.es/ vaig descobrir coses molt originals i boniques! I avui he volgut fer aquest invent que hi vaig veure, aprofitant que estem treballant el puntejat amb els nens i nenes de la classe (que tenen un any i mesos)! Ha anat molt bé, perquè tal i com està pensat, els nens/es petits el poden agafar molt còmodament. Els ha agradat molt, i de ben segur que l’utilitzarem més sovint per a vàries coses.
Us deixo amb la manualitat!

Material:

– Rotllo de cartró (del paper de vàter)
– Palets per les orelles
– Celo
– Pintura blava i negra
– Cartolina

Per construir l’invent no he fet fotos durant el procés, sinó del resultat, però és molt fàcil. De totes maneres, dintre de poc, amb nens de dos anys en farem i ja ho publicaré. és tant senzill com agafar el rotllo de cartró, posar els palets pel voltant enganxats amb celo, vigilant que tots estiguin a la mateixa alçada.

Quedarà així:

Un cop tenim fet el súper invent, dibuixem a una cartolina uns núvols de pluja, jo els he fet així:
(en aquest cas els he dibuixat jo, però ho poden fer els nens/es)
Després preparem la pintura en un lloc on sigui fàcil sucar el nostre invent, així:
I ells mateixos poden fer la pluja!

Buf… com plou!

 

Castanya

“Quan és el temps de collir castanyes,
la Castanyera, la Castanyera,
ven castanyes de la muntanya a la plaça de la ciutat.

La camisa li va petita, 
la faldilla li fa campana,
les sabates li fan “cloc” “cloc”
i al ballar sempre gira així!”

 Pep Puigdemont – La Castanyera

Som-hi, a fer una castanya!

Material:

– Cartolina
– Gomets de color groc (dels grans)
– Paper de seda de color marró
– Ràfia / fil / cordill 
– Vernís
– Pinzell
– Pega
– Tisores

Aquesta manualitat l’han fet nens i nenes de quasi dos anys.

Dibuixem una castanya a la cartolina i tallem el paper de seda a trossets, no massa petits! Posem pega a la part on volem que els enganxin i els hi donem a ells perquè ho facin:

Un cop els han enganxat, agafen els gomets i els posen a la part que es veu a baix, que com sabeu les castanyes tenen dos colors, la part més gran és de color més fosc que la petita. Ho fan, així:
I per acabar, el retoc final!
Vernissem perquè el paper de seda es quedi enganxat. 
I per acabar, fem dos forats i passem la ràfia o el cordill per tal que els nens/es la puguin dur penjada del coll!! 

La Castanyada

Ja la tenim aquí, qué bé! 

Menjarem castanyes, moniatos, panellets, fruits secs, carbasses, … Nyam!!

 Aquesta festa popular és de Catalunya i es celebra el dia de Tots Sants o el dia abans.

Apareix la figura de la Castanyera, una dona vella, vestida amb roba pobra, molt abrigada, amb faldilla llarga i un mocador al cap. Està davant d’un torrador de castanyes i les ven al carrer.

Actualment, la castanyada s’ha convertit en una revetlla de Tots Sants, i se celebra en l’àmbit familiar, extrafamiliar i comunitari (a les escoles és la primera de les quatre festes tradicionals
escolars).

Es creu que fa temps els
campaners feien sonar les campanes tota la nit que va del dia de Tots Sants al
dia de morts, per recordar als veïns l’oportunitat de pregar pels difunts.
L’esgotament que això produïa feia necessari refer les forces: se servia fruita
del temps i castanyes acompanyades de vi novell, blanc i una mica dolç.

A la darreria del segle XVIII el
costum s’havia generalitzat de tal manera que les venedores s’esforçaven a
vendre les castanyes ben torrades; fou llavors quan sorgí “la
castanyera”.

Aquests dies que venen els podem acompanyar de música (espero que tingueu l’Spotify):

Ara Va De Bo – Cançó De Picar Fusta (Marrameu Torra Castanyes)

Toni Giménez – Cançó de collir castanyes

Pep Puigdemont – La Castanyera