L’experimentació durant l’etapa infantil

 

Els nens i nenes exploren lliurement diferents
objectes i materials a nivell sensorial i perceptiu. Sense que l’adult controli
el joc, ells fan tot allò que volen amb el que tenen al davant. Reconeixen les
característiques dels objectes, poden veure com canvien en alguns. Posen en joc
tots els sentits, els miren, els oloren, els tasten, els toquen, els escolten. L’experimentació permet que l’aprenentatge sigui significatiu, una mica el contrari de l’aprenentatge memorístic. Aquest aprenentatge posa ènfasi en la creació, en l’evolució i relació entre els conceptes. És a dir, si el nen/a té, per exemple, una palangana amb aigua i hi posa objectes, ell mateix veurà que alguns floten i d’altres s’enfonsen. Si posa un colorant de color vermell, veurà que l’aigua es torna d’aquell color. Si toca el gel, veurà que és sol·lid i fred, si estripa paper, veurà que fer-ho amb alguns és més senzill que amb altres, si posa cartró a l’aigua veurà que es desfà, si posa quelcom de plàstic dur, veurà que no li passa res, que surt mullat, però no canvia.
El més important és motivar-los i estimular-los, fer servir el medi, és a dir, el que tenen més aprop i és més quotidià, de manera que allò que aprengui en una situació concreta ho pugui portar a la seva vida més quotidiana. I per últim, potenciar la seva creativitat i la seva imaginació
En l’etapa infantil, introdueixen conceptes matemàtics com
“molts/pocs”, “dins/fora”, “gran/petit”, “buit/ple”, etc.
El concepte “experimentació” és tant general
que ens permet improvitzar en qualsevol moment. És a dir, tenim a l’abast molts
materials per oferir als nens i nenes i permetre que desenvolupin els cinc
sentits. Tenim a l’abast de forma molt fàcil pots i recipients de diferents
mides, aigua (calenta, freda, tèbia, congelada),  sorra, pasta (macarrons, fideus, arròs,
galets, etc.), colorant alimentari, papers (de diari, de revista, cartes per tirar, etc.), roba,
draps, cartró, i un llarg etcètera.
Evidentment, cal estar present si els nens/es
són petits i vigilar que no facin res que pugui ser perillós. Vigilar que un
petit galet no vagi a la orella, o que no s’ennueguin amb un macarró! Però
sense controlar el joc i deixar que ells lliurement explorin el que els vingui
més de gust.
Proposta de regal per fer als vostres fills/es, nebots i nebodes, fillols i filloles, … Preparar una activitat, ben presentada, per a experimentar. Podeu aconseguir pots de plàstic, omplir-los de diferents coses (abans n’he anomenat algunes), una safata o palangana gran que es pugui omplir de sorra, d’aigua, de farina, … Embolicar-ho tot ben bonic i ja ho teniu. Un regal que gairebé no costa diners, que podeu preparar vosaltres mateixos i amb el que s’ho passaran d’allò més bé.

Confeti

Una activitat divertida, d’experimentació i un resultat bonic després.
En el camp de l’educació s’ha de tenir molta imaginació i anar innovant i no fer sempre el mateix. Aquest curs, pensant entre unes quantes mestres com treballar el Nadal, com experimentar i a la vegada mostrar als pares i mares el que fem amb l’àlbum final, ens va venir aquesta idea.

Material:
– Confeti
– Pega
– Paper on plasmar el resultat si es vol.

Les imatges parlen per si soles…

Som-hi nens i nenes,
toqueu, tireu, agafeu, xafeu el confeti!

            

 També vam afegir-hi alguna que altra  serpentina…
 Deixem que ells facin lliurement el que vulguin.

Un cop ells ja han experimentat, agafem un paper i la pega. Si volem podem fer una forma mentre posem la pega, de manera que el confeti quan el tirin per damunt quedarà enganxat allà on l’hem posat…

UNS QUANTS RESULTATS:

La Panera dels Tresors

 

És una activitat dirigida als nens i nenes dels 6 als 12 mesos. Hi poden jugar a la vegada de dos a cinc nens/es, per tenir espai i poder interaccionar i a la vegada triar allò amb el que els vingui més de gust experimentar. És molt fàcil de preparar, ja que tot són objectes quotidians que tenim a casa.
Una bona manera de “reutilitzar” enlloc de tirar!
Una cosa bàsica en preparar-la és que el “recipient” on han d’anar els objectes ha de ser correcte per tal que els nens i nenes puguin agafar-los bé, sense incomoditats ni perill. Per tant, com bé es veu a la imatge, una panera de vímet, de l’alçada justa i que no es bolqui si els nens/es s’hi recolzen. Està pensada justament per els nens/es d’aquesta edat, perquè encara no caminen, però es mantenen asseguts.
En aquesta panera hi poden haver molt tipus de materials, objectes naturals (pedres,  petxines, fruites, esponges, etc.), objectes de fusta (utensilis de cuina, castanyoles, sonalls, anelles, taps de suro,
pinces d’estendre la roba, capses, etc.), objectes de goma (pilota, anelles, taps de bany, etc.), objectes metàl·lics (anelles, cadenes, claus, culleres,  etc.), objectes de cartró (tubs, capses de diferents mides, llibretes, etc.), objectes de vidre (mirall, pots, collarets de boles, etc.).
Aquesta activitat, desenvolupa la coordinació óculo-manual, permet explorar i manipular
els elements lliurement, donant la utilitat o el joc que ell/a els hi vulgui donar, treballen la concentració, l’atenció i la imaginació, el llenguatge matemàtic (gran-petit, dins-fora, un-molts, llarg-curt, prim-gruixut, tou-dur), es treballa també la orientació espacial (dins-fora, dalt de-baix de, …), i en general els cinc sentits (tacte, vista, olfacte, olor, oïda). El material ha de ser molt variat i sempre ha d’estar l’adult present per controlar, però no per intervenir.(Per a més informació, Eleanor Goldschimied va ser qui va introduir aquest recurs educatiu, i Tere Majem va fer un gran treball de divulgació).

           ___   ___   ___   ___   ___   ___   ___   ___   ___   ___   ___   ___   ___   ___   ___   ___
També podem fer
algunes variacions segons el moment en que ens trobem, per exemple, ara seria
un bon moment per treballar la tardor, no? Doncs sempre es pot fer la “panera
de la tardor”
, i dins d’aquesta posar-hi només elements i coses típiques de la
tardor. Castanyes, pinyes, moniatos, fulles, carabasses, magranes, i tot allò
que se’ns acudeixi, i repeteixo: sempre sota la supervisió de l’adult. En cap
cas intervenint (a no ser que hi hagi perill).