Kinder- Obertes les inscripcions del grup de Català

Us presento Kinder, un projecte educatiu multilingüe i molt proper. Situat al cor de Poblenou, per a nens i nenes de 0 a 6 anys.

Una metodologia que afavoreix el desenvolupament dels nens/es des de totes les àrees i experiències. Personalitzat, amb inmersió lingüística i sensibilitat ecològica. A Kinder fomentem l’autonomia dels nens/es, proporcionant un ambient segur i acompanyament de grans professionals que observen dia a dia les seves necessitats. Eduquem en equip, juntament amb les mares i els pares. Tenim materials Montessori i Pikler a cada aula, apropiats per les edats de nens/es.

Jo seré l’educadora del Grup de Català el proper curs, i us convido a venir a veure l’espai, escrivint un e-mail a informacionkinder@gmail.com  i/o trucant al telèfon 93.016.97.34 // 640 64 14 27.

 

Airon fix i papers de colors

Avui us presento una activitat que he proposat vàries vegades, ja que sembla que satisfà moltes de les necessitats del grup.

La manera de presentar-ho és molt important i com que no he fet fotos d’abans que comencessin us ho explico 🙂

Recullo qualsevol altre material que hi hagi per terra o al costat, per a que els cridi l’atenció, i els faig la proposta: a la taula (en aquest cas ho he fet a taula) o a terra poso un tall gran d’airon fix de manera que el cantó que enganxa queda a dalt. En els extrems hi poso cinta adhesiva perquè quedi fixat al terra.

Retallo papers de colors de diferents tipus: més grans i més petits, colors diferents, cartolina, paper de celofana, de seda, etc. I els reparteixo en diferents recipients (que els sigui fàcil i còmode accedir-hi).

Ho exposo ordenat. I som-hi, a jugar!

Material:

  • Diferents tipus de papers de colors
  • Tisores
  • Airon Fix
  • Cinta adhesiva

 

 

Uns nens/es han anat directes a enganxar papers a l’airon fix, un per un. Altres han volcat el recipient de manera que una muntanya de papers de colors queia al damunt de l’airon fix, d’altres els han arrugat i els han tirat enlaire, d’altres només els interessava arrencar els que havien quedat enganxats… i d’altres reien experimentant la sensació de posar els dits a l’airon fix!

Ha estat bonic, i després ho hem enganxat a una porta i queda molt xulo!

 

 

 

 

Observar, pensar, inventar…

A vegades se’ns acudeixen bones idees. Quan això passa, la sensació que t’envaeix com a professional és una autèntica meravella.

Feia temps que utilitzavem els mocadors de seda (seda sintètica) per jugar. Normalment cantavem, ens amagavem les cares i fèiem el típic “taaaat!”, ballavem, els tiravem amunt i queien lentament, ens disfressavem. Sempre han tingut molt joc i és un bon material que ens dóna moltes possibilitats.

Ja feia temps que observavem que els nens/es del grup volien estirar coses.

La idea va ser agafar els mocadors i lligar-los a les barres de fusta (que es veuen a la foto) que estan sempre fixes a l’espai. Els vam lligar i a veure què passava. Alguns es van apropar a estirar-los, ens miraven rient, com dient “què hi fa això aquí?”, d’altres no en feien cas. Quan vaig veure que no cridava l’atenció, vaig pensar en les possibilitats que aquells mocadors penjants podien donar. I… clinc! Una idea!

Vaig anar a buscar els encaixos i en vaig agafar les peces. Rodones de fusta amb forat al mig. Les vaig deixar a sota dels mocadors que penjaven. Ben posades, ordenades, en dues files.

I… va cridar el seu interès!

 

Poc a poc vaig descobrint del que es tracta. D’observar, de pensar, de imaginar, de crear, de presentar, de inventar, de reinventar.

Transvasaments

En aquesta entrada us parlaré tant de l’activitat de transvasaments com de la preparació de l’espai.

Personalment penso que preparar l’espai forma part de cada activitat que es proposa. Per mi activitat i presentació de l’activitat (o preparació de l’espai) va absolutament lligat. L’activitat té un significat i preparar-ne l’espai i la presentació d’aquesta li aporta encara més significat.

Quan pensem en una activitat per a fer és per alguna cosa, m’explico: si proposem que juguin amb pilotes és perquè hem vist que ho necessiten, o que algú ho necessita. Que en algun moment el nen/a ens ha fet entendre d’alguna manera que li encantaria jugar amb les pilotes. Tirar-les, passar-les, botar-les, agafar-ne tantes com pugui per esparcir-les, tirar-les contra la paret, posar-les dins d’una caixa, guardar-les, treure-les, fer-les rodolar per una rampa, amagar-les sota la seva samarreta, etc.

El que em va passar a mi: berenant amb el grup, vaig veure que quan tenien la fruita tallada a trossos en el plat alguns dels nens/es es dedicaven a posar-la dins del got on hi tenien una mica d’aigua, que seguidament inclinaven el got i l’aigua i la fruita acumulada queia al plat. En un cas un nen em va demanar aigua, li vaig posar al got i ell del got la va passar al plat, del plat al got i del got al plat.

Crec que és interessant fer-los entendre que aquella aigua és per beure (si se la vol posar al plat i beure-se-la des del plat em sembla correcte, se’n diria creativitat d’això! És complicat beure aigua d’un plat pla 🙂 . Al que anava, si em demanen poma i després hi juguen, jo crec que tinc la responsabilitat de dir-los:

“Que te la menjaràs la poma?”, “ara estem berenant, és important que ens mengem el menjar que hem demanat”, “si no la vols, potser algú altre sí que en vol”, “mirem com de cruixent està aquesta poma?”…

Si després de jugar a fer transvasaments amb la poma (del plat al got i del got al plat) se la menja, no crec que hi hagi problema. Si l’està utilitzant, únicament, per satisfer la necessitat que té de fer transvasaments i experimentar amb això, sí que crec que li he de recordar que la poma és per menjar, però que si vol fer transvasaments trobarem la manera de fer-ho amb un altre material. Així que després d’algun berenar d’aquests, vaig pensar en una activitat que pogués satisfer aquestes necessitats que mostraven.

Vaig preparar uns quants bols i uns quants gots.

Vaig anar a buscar unes boletes de colors de llana que tenim.

Vaig mirar l’espai i vaig pensar com presentar-ho perquè els cridés l’atenció. Ordre per damunt de tot. Vaig recollir qualsevol altra cosa que hi hagués al lloc on pretenia exposar la meva proposta. Vaig demanar que esperéssin mentre ho preparava tant ràpid com podia:

 

 

 

I fet. Vaig convidar-los:

 

El paper dels adults? 

Observar.

Tornar a posar algunes boles dins dels bols si trobes que és necessari.

Vigilar que no se les posin a la boca.