Aquesta activitat, ja que defineix molt allò a la que va dirigida, permet focalitzar molt l’atenció. És a dir, en ser un espai delimitat (safata de fusta) amb un únic material per manipular (la farina) i un únic intrument (el rodet) que té una funció concreta, permet que els nens/es es focalitzin en allò que els he proposat.
Aplanar (o ajuntar, aixafar) la farina, comporta un control de la força i una cura per a la manipulació d’aquest instrument. Agafant-lo amb les dues mans i aplicant la força concreta aconseguim el resultat que volem per després poder dibuixar amb els dits. Si fem massa força la farina surt fora i arribem a la fusta de manera que el dibuix no és possible. Per tant és molt interessant presentar-la i mostrar quina és la seva finalitat, i després donar la llibertat per a que ells i elles facin l’activitat.
És una activitat que vaig presentar a nens/es de tres anys i després també als més petits/es que tenen un any i tres mesos aproximadament.
Quan vaig presentar l’activitat als més grans els vaig mostrar jo primera com la realitzava i després s’hi van estar molta estona, tanta com van voler, i molt concentrats.
Els més petits van mostrar interès, i tot i que no la realitzaven de la mateixa manera que els grans (i a ells no els hi vaig mostrar abans), van estar una estona manipulant la farina (sense l’instrument). En haver-hi la safata, és a dir, en ser un espai delimitat, va fer que es centressin en aquell espai i no l’escampessin excessivament.