Festa del Carnestoltes i enterrament de la sardina

Ja s’ha acabat la setmana més boja de l’any. El Rei Carnestoltes ha mort cremat, en públic. En sabeu la història? Us explico quatre coses així ràpid:

El Rei Carnestoltes és el Rei del Carnaval. El centre de les festes, ell mana. Apareix de sobte sota l’aparença d’un animal o d’una persona i llegeix el pregó amb el que inaugura la celebració. En aquest pregó el Rei dóna permís per passar-ho bé sense cap tipus de limitació, tot s’hi val. Disfressem-nos, ballem, cantem, desfilem, fem el que volguem! Però tanta festa, tanta bogeria i tant caos és massa per a tothom, no és bo, i només dura fins el dimarts. Es fa un judici públic, i al Rei Carnestoltes se’l declara culpable de tot i se’l condemna a mort. Després de llegir el seu testament, se’l crema en públic.

L’enterrament de la sardina posa fi al Carnaval i dóna el començament al temps de quaresma.
I aquí us deixo amb una pobre sardina que serà enterrada dimecres:

Material:
– Cartolina blanca.
– Cera de color blau cel.
– Tisores.
– Pega.
– Paper de plata.
– Pal de gelat.
– Fil o llana o ràfia.

Dibuixem una sardina en una cartolina de color blanc:

Agafem el paper de plata i el tallem a trossets, l’arruguem una mica per simular les escates. Posem pega per tota la superfície de la sardina on volem que hi enganxin el paper:

Després agafen la cera de color blau cel i li pinten la part que queda (la cara):

Un cop fet això… Només ens queda retallar-la, fer-hi un forat, passar-hi el fil i lligar-lo al pal de gelat. El fil el poden intentar passar ells:

Tatxàn! Ara només ens falta enterrar-la…

Ovella

Un dels punts forts d’aquest trimestre són els animals de granja. Aprenen els seus noms, els sorolls que fan… I la veritat és que és molt graciós i divertit. Tot ho fem a través de manualitats, murals, fotos i sons dels animals reals, … I segurament el tercer trimestre… els podran veure i tocar en persona.

Fa uns dies vam fer una ovella i avui us la presento!

Material:
– Paper d’embalar
– Llàpis, colors (per pintar-ho)
– Cotó fluix
– Pega

Dibuixem una ovella a un paper o cartulina gran. En pintem (si ho volem) la cara i les potes… I la resta… feina per a que facin els petits!
Posem pega per tota la zona… i ells enganxen el cotó fluix:

Així de maca ens ha quedat!

Ho hem fet amb nens i nenes d’any i mig o dos, els més grans poden pintar la resta de la ovella ells mateixos. La gràcia d’aquesta activitat és que toquin i es familiaritzin amb el cotó fluix. D’aquesta manera es poden imaginar, ni que sigui una mica, el tacte que té realment aquest animal.