L’experimentació durant l’etapa infantil

 

Els nens i nenes exploren lliurement diferents
objectes i materials a nivell sensorial i perceptiu. Sense que l’adult controli
el joc, ells fan tot allò que volen amb el que tenen al davant. Reconeixen les
característiques dels objectes, poden veure com canvien en alguns. Posen en joc
tots els sentits, els miren, els oloren, els tasten, els toquen, els escolten. L’experimentació permet que l’aprenentatge sigui significatiu, una mica el contrari de l’aprenentatge memorístic. Aquest aprenentatge posa ènfasi en la creació, en l’evolució i relació entre els conceptes. És a dir, si el nen/a té, per exemple, una palangana amb aigua i hi posa objectes, ell mateix veurà que alguns floten i d’altres s’enfonsen. Si posa un colorant de color vermell, veurà que l’aigua es torna d’aquell color. Si toca el gel, veurà que és sol·lid i fred, si estripa paper, veurà que fer-ho amb alguns és més senzill que amb altres, si posa cartró a l’aigua veurà que es desfà, si posa quelcom de plàstic dur, veurà que no li passa res, que surt mullat, però no canvia.
El més important és motivar-los i estimular-los, fer servir el medi, és a dir, el que tenen més aprop i és més quotidià, de manera que allò que aprengui en una situació concreta ho pugui portar a la seva vida més quotidiana. I per últim, potenciar la seva creativitat i la seva imaginació
En l’etapa infantil, introdueixen conceptes matemàtics com
“molts/pocs”, “dins/fora”, “gran/petit”, “buit/ple”, etc.
El concepte “experimentació” és tant general
que ens permet improvitzar en qualsevol moment. És a dir, tenim a l’abast molts
materials per oferir als nens i nenes i permetre que desenvolupin els cinc
sentits. Tenim a l’abast de forma molt fàcil pots i recipients de diferents
mides, aigua (calenta, freda, tèbia, congelada),  sorra, pasta (macarrons, fideus, arròs,
galets, etc.), colorant alimentari, papers (de diari, de revista, cartes per tirar, etc.), roba,
draps, cartró, i un llarg etcètera.
Evidentment, cal estar present si els nens/es
són petits i vigilar que no facin res que pugui ser perillós. Vigilar que un
petit galet no vagi a la orella, o que no s’ennueguin amb un macarró! Però
sense controlar el joc i deixar que ells lliurement explorin el que els vingui
més de gust.
Proposta de regal per fer als vostres fills/es, nebots i nebodes, fillols i filloles, … Preparar una activitat, ben presentada, per a experimentar. Podeu aconseguir pots de plàstic, omplir-los de diferents coses (abans n’he anomenat algunes), una safata o palangana gran que es pugui omplir de sorra, d’aigua, de farina, … Embolicar-ho tot ben bonic i ja ho teniu. Un regal que gairebé no costa diners, que podeu preparar vosaltres mateixos i amb el que s’ho passaran d’allò més bé.

“El arte de no amargarse la vida”, de Rafael Santandreu

Sé que no és el tema principal d’aquest blog, però després de llegir aquest llibre el volia recomenar.

Recomano aquest llibre a totes aquelles persones que tinguin un mínim
interès en la Psicologia, en descobrir-se i entendre’s a un mateix.

Aprofitant el blog, amb els seus continguts i a qui va dirigit,
m’atreveixo a dir que sobretot el recomano a pares i mares que tinguin
fills/es petits (o els vulguin tenir), perquè partint de la idea de que
no tot és innat, sinó que la gran majoria de coneixements, comportaments
i actituds s’adquireixen i s’aprenen, sigui una eina útil per poder
educar als nens i nenes de la millor manera perquè puguin ser feliços i
sentir-se realitzats, ja que la societat no ens ajuda.
Parlo de
gestió de les emocions i dels sentiments, parlo
d’actituds… I crec que donant exemple és la millor manera d’aprendre.
Si volem canviar les coses… s’ha de començar des de baix de tot!

‘El arte de no amargarse la vida’ es un libro recomendado por el
conocido psicólogo Walter Riso y el experto en hinduismo Ramiro Calle,
que contiene un método progresivo para convertirse en alguien fuerte a
nivel emocional. Rafael Santandreu sostiene en él que el actual auge de
los problemas emocionales es producto de una mala filosofía de vida que,
sin darnos cuenta, nos invade a casi todos. Aprendiendo a pensar de
otra forma, con unos principios de vida diferentes, uno se hace más
fuerte y feliz. Más de 2.000 estudios avalan la eficacia de este método.
El libro describe con detalle la filosofía personal del físico Stephen
Hawking y el actor Christopher Reeve, alias Superman, para aprender de
ellos a ser fuerte a nivel emocional.
 

Aqui un trosset d’una entrevista a l’autor:


– Usted dice que la clave está en el diálogo interno de cada uno.
Exacto: la gente más sana y positiva tiene el hábito de no
exagerar las adversidades. Las personas ansiosas o depresivas, sin darse
cuenta, se ponen mal a sí mismas con lo que se dicen en su interior.
Pero se les puede enseñar a cambiar.



– ¿La dependencia es lo que hace que las parejas no vayan bien?
Exacto. El amor dependiente está lleno de tensiones y
exigencias que acaban arruinando la relación. Cuando crees que tu pareja
tiene que hacerte feliz, le estás exigiendo demasiado y eso te
producirá amargura cada vez que algo falle. Yo creo que si Romeo y
Julieta se hubiesen casado, se hubiesen separado antes de un año de vida
en común.


– Usted dice que la sociedad actual produce neurosis.
Esto lo sabemos todos los psicólogos. La prueba es que cada año
aumenta la incidencia de las diferentes enfermedades psicólogicas. La
sociedad de hoy nos transmite unos mensajes que calan en nosotros y nos
hacen débiles: produce “terribilitis”. Y la gente joven lo tiene más
difícil porque maman esos mensajes desde pequeños. Cada vez vemos a más
niños y adolescentes con debilidad a nivel emocional.

Proposta d’activitat per fer a casa

(A casa també està molt bé tenir moments amb els nens/es i fer cosetes
junts. No ha de ser exclusivament a l’escola!)

Activitat:
Ajuntem diferents tipus de materials, a poder ser coses per reciclar.
Per exemple: recipients de cartró i de plàstic, pega, tisores (si les saben utilitzar), diaris, pintures/colors, cartes per tirar, trossos de draps/roba que no volgueu… i tot allò que veieu que pot servir per a crear i experimentar.

Depèn de l’edat del nen/a poseu unes coses o unes altres! Si us demanen ajuda, ajudeu-los preguntant què volen que feu, en el cas dels més petits fem preguntes que puguin respondre amb un “sí” o un “no”: “ho faig així?”, “retallo per aquí?”, però si no us ho demanen, no. I que creïn, a la seva manera i al seu aire. Sense donar-los idees, que ells mateixos trobin i descobreixin com i què volen fer.

 Edat recomenada:
A partir de 1 any i mig aproximadament.
Evidentment utilitzant el sentit comú no ho farem igual amb un nen/a de 5 anys que amb un nen/a de 1 any. Amb els més petits no hi deixarem material amb el que es puguin fer mal, i estarem allà observant per vigilar que no hi hagi perill, potser ajudant-los a posar la pega o el que veiem, però si no ho saben utilitzar també val que experimentin amb el material, que el toquin, que el mirin, que el tirin, … I com més grans, més podran fer i utilitzar.

Què treballem amb l’activitat:
Anem a pensar perquè són importants les manualitats? El primer que ens ve al cap és que els nens i nenes s’ho passen molt bé fent-les, és divertit i entretingut. Però darrere d’això s’hi amaguen moltissimes més coses que es fomenten i es potencien:

        – Fer-les, estimula molt la imaginació i la creativitat.
Els nens experimenten amb el material que se’ls presenta al davant. Trien el que volen fer i com ho volen fer. Potser s’imaginen quelcom i intenten aconseguir-ho, potser van fent sense pensar el què. Experimentació, aquesta és la clau. Fan volar la seva imaginació! I tots sabem que la imaginació no té límits.
        – Fer-les, ajuda a treballar la seva coordinació oculo-manual.
Aquesta coordinació és la capacitat neuromuscular d’ajustar amb precisió el que veiem i el que desitgem amb un moviment concret i de forma sincronitzada. Es posen en marxa la percepció visual i el gest manual per dur a terme una acció coordinada. És importantissim treballar-la, perquè és necessària en el nostre dia a dia.
        – Fer-les, ajuda a treballar la concentració, la memòria, l’atenció i la paciència.
Han d’estar pendents del que fan, mirar el material, decidir com ho fan, pensar quin serà el pas següent, ordenar les seves idees, començar per una part, seguir per una altra. Mirar si els agrada, si no els agrada rectificar. Aprenen, descobreixen, es frustren.
        – Fer-les, ajuda a treballar la seva autoestima i seguretat en ells mateixos/es El fet de no estar pendents d’ells de forma exagerada, deixar-los al seu aire i així donar-los confiança és molt important.  Valorar el que han fet, estar-ne orgullosos i mostrar-li, ensenyar-ho a qui tinguem més a prop i posar-ho de decoració a casa.Us deixo amb una bonica cançó del Pedro Guerra que precisament parla una mica d’això, de la imaginació dels petits! Pedro Guerra – Rayas

 

La Panera dels Tresors

 

És una activitat dirigida als nens i nenes dels 6 als 12 mesos. Hi poden jugar a la vegada de dos a cinc nens/es, per tenir espai i poder interaccionar i a la vegada triar allò amb el que els vingui més de gust experimentar. És molt fàcil de preparar, ja que tot són objectes quotidians que tenim a casa.
Una bona manera de “reutilitzar” enlloc de tirar!
Una cosa bàsica en preparar-la és que el “recipient” on han d’anar els objectes ha de ser correcte per tal que els nens i nenes puguin agafar-los bé, sense incomoditats ni perill. Per tant, com bé es veu a la imatge, una panera de vímet, de l’alçada justa i que no es bolqui si els nens/es s’hi recolzen. Està pensada justament per els nens/es d’aquesta edat, perquè encara no caminen, però es mantenen asseguts.
En aquesta panera hi poden haver molt tipus de materials, objectes naturals (pedres,  petxines, fruites, esponges, etc.), objectes de fusta (utensilis de cuina, castanyoles, sonalls, anelles, taps de suro,
pinces d’estendre la roba, capses, etc.), objectes de goma (pilota, anelles, taps de bany, etc.), objectes metàl·lics (anelles, cadenes, claus, culleres,  etc.), objectes de cartró (tubs, capses de diferents mides, llibretes, etc.), objectes de vidre (mirall, pots, collarets de boles, etc.).
Aquesta activitat, desenvolupa la coordinació óculo-manual, permet explorar i manipular
els elements lliurement, donant la utilitat o el joc que ell/a els hi vulgui donar, treballen la concentració, l’atenció i la imaginació, el llenguatge matemàtic (gran-petit, dins-fora, un-molts, llarg-curt, prim-gruixut, tou-dur), es treballa també la orientació espacial (dins-fora, dalt de-baix de, …), i en general els cinc sentits (tacte, vista, olfacte, olor, oïda). El material ha de ser molt variat i sempre ha d’estar l’adult present per controlar, però no per intervenir.(Per a més informació, Eleanor Goldschimied va ser qui va introduir aquest recurs educatiu, i Tere Majem va fer un gran treball de divulgació).

           ___   ___   ___   ___   ___   ___   ___   ___   ___   ___   ___   ___   ___   ___   ___   ___
També podem fer
algunes variacions segons el moment en que ens trobem, per exemple, ara seria
un bon moment per treballar la tardor, no? Doncs sempre es pot fer la “panera
de la tardor”
, i dins d’aquesta posar-hi només elements i coses típiques de la
tardor. Castanyes, pinyes, moniatos, fulles, carabasses, magranes, i tot allò
que se’ns acudeixi, i repeteixo: sempre sota la supervisió de l’adult. En cap
cas intervenint (a no ser que hi hagi perill).