“Què fa un conill que troba alguna cosa bonissima quan no té gana?”
Avui us porto un conte tradicional xinès, el text i la il·lustració és de la Laia Domènech, i l’editorial és milrazones.
Un llibre entrenyable que parla d’una manera ben senzilla sobre valors com l’amistat, el compartir i la humiltat, en un ambient natural on els protagonistes en són els animals.
Les il·lustracions són molt boniques i una mica abstractes: fan que vulguis mirar-les una i més vegades, buscant detalls. Hi ha molt poc color, cosa que s’agraeix perquè en general en els contes infantils acostuma a haver-n’hi massa. Poca lletra i la poca que hi ha molt clara, de manera que el diàleg explica en poques paraules i el dibuix les acompanya. Per tant el que més crida l’atenció és el dibuix.
He trobat que la història és senzilla, perfecte per els nens/es, és una història fàcil d’entendre. I les il·lustracions que són molt creatives, permeten deixar volar la imaginació i trobar cosetes amagades. Per tant tenim una suma perfecta de senzillesa i creativitat que envoltarà als nens/es i/o a l’adult durant l’aventura d’aquest conte.
Si voleu consultar-ne la fitxa: La pastanaga
