Projecte Gaudí

Falta poc per acabar el segon projecte de l’any, el de Gaudí. Estem fent una cosa grossa i molt xula, que un cop la coneguin els pares i mares ja l’afegiré al Blog. Tenim autèntics artistes a la classe! Les activitats que venen a continuació són les dels més petits, cada grup adapta el projecte a l’edat dels seus nens/es!

Els nostres, dels més petits del parvulari, s’ho han passat molt bé!

De moment us deixo amb unes quantes fotos i explicació del que hem anat fent durant aquest trimestre per treballar a l’arquitecte.

Primer de tot vam demanar als pares i mares que ens portessin fotos de les obres de Gaudí i vam fer, entre tots i parlant d’ell, aquest mural:

Vam enganxar fotos als armaris, a l’alçada dels nens i nenes:

Vam enganxar paperets a les lletres de Gaudí, simulant el trencadís típic de l’arquitectura modernista. Nosaltres després les vam vernissar i retallar:

 També vam fer els dracs de Gaudí que ja vaig explicar fa uns dies. Mooooolt xulos!

La paret ha quedat ben maca:

A classe de música, han treballat els “colors de Gaudí”, deixant la classe a les fosques i amb unes boles que canviaven de color al ritme d’una cançó que parla de l’arquitecte “un cau de mil secrets”.
I a classe d’anglès, un mural molt xulo enganxant paperets blancs a una escala de cargol (aprofitant també que som els Cargolets grans) simulant una de les de la Sagrada Família:

Com a cosa curiosa i graciosa vull afegir algo… Alguns nens/es de la classe diuen sencer “Antoni Gaudí” i la majoria si la Mariona o jo diem “Antoni?” ells responen “Gaudí!”. Fa molt riure…

Festa del Carnestoltes i enterrament de la sardina

Ja s’ha acabat la setmana més boja de l’any. El Rei Carnestoltes ha mort cremat, en públic. En sabeu la història? Us explico quatre coses així ràpid:

El Rei Carnestoltes és el Rei del Carnaval. El centre de les festes, ell mana. Apareix de sobte sota l’aparença d’un animal o d’una persona i llegeix el pregó amb el que inaugura la celebració. En aquest pregó el Rei dóna permís per passar-ho bé sense cap tipus de limitació, tot s’hi val. Disfressem-nos, ballem, cantem, desfilem, fem el que volguem! Però tanta festa, tanta bogeria i tant caos és massa per a tothom, no és bo, i només dura fins el dimarts. Es fa un judici públic, i al Rei Carnestoltes se’l declara culpable de tot i se’l condemna a mort. Després de llegir el seu testament, se’l crema en públic.

L’enterrament de la sardina posa fi al Carnaval i dóna el començament al temps de quaresma.
I aquí us deixo amb una pobre sardina que serà enterrada dimecres:

Material:
– Cartolina blanca.
– Cera de color blau cel.
– Tisores.
– Pega.
– Paper de plata.
– Pal de gelat.
– Fil o llana o ràfia.

Dibuixem una sardina en una cartolina de color blanc:

Agafem el paper de plata i el tallem a trossets, l’arruguem una mica per simular les escates. Posem pega per tota la superfície de la sardina on volem que hi enganxin el paper:

Després agafen la cera de color blau cel i li pinten la part que queda (la cara):

Un cop fet això… Només ens queda retallar-la, fer-hi un forat, passar-hi el fil i lligar-lo al pal de gelat. El fil el poden intentar passar ells:

Tatxàn! Ara només ens falta enterrar-la…

Ovella

Un dels punts forts d’aquest trimestre són els animals de granja. Aprenen els seus noms, els sorolls que fan… I la veritat és que és molt graciós i divertit. Tot ho fem a través de manualitats, murals, fotos i sons dels animals reals, … I segurament el tercer trimestre… els podran veure i tocar en persona.

Fa uns dies vam fer una ovella i avui us la presento!

Material:
– Paper d’embalar
– Llàpis, colors (per pintar-ho)
– Cotó fluix
– Pega

Dibuixem una ovella a un paper o cartulina gran. En pintem (si ho volem) la cara i les potes… I la resta… feina per a que facin els petits!
Posem pega per tota la zona… i ells enganxen el cotó fluix:

Així de maca ens ha quedat!

Ho hem fet amb nens i nenes d’any i mig o dos, els més grans poden pintar la resta de la ovella ells mateixos. La gràcia d’aquesta activitat és que toquin i es familiaritzin amb el cotó fluix. D’aquesta manera es poden imaginar, ni que sigui una mica, el tacte que té realment aquest animal.