Castanya

“Quan és el temps de collir castanyes,
la Castanyera, la Castanyera,
ven castanyes de la muntanya a la plaça de la ciutat.

La camisa li va petita, 
la faldilla li fa campana,
les sabates li fan “cloc” “cloc”
i al ballar sempre gira així!”

 Pep Puigdemont – La Castanyera

Som-hi, a fer una castanya!

Material:

– Cartolina
– Gomets de color groc (dels grans)
– Paper de seda de color marró
– Ràfia / fil / cordill 
– Vernís
– Pinzell
– Pega
– Tisores

Aquesta manualitat l’han fet nens i nenes de quasi dos anys.

Dibuixem una castanya a la cartolina i tallem el paper de seda a trossets, no massa petits! Posem pega a la part on volem que els enganxin i els hi donem a ells perquè ho facin:

Un cop els han enganxat, agafen els gomets i els posen a la part que es veu a baix, que com sabeu les castanyes tenen dos colors, la part més gran és de color més fosc que la petita. Ho fan, així:
I per acabar, el retoc final!
Vernissem perquè el paper de seda es quedi enganxat. 
I per acabar, fem dos forats i passem la ràfia o el cordill per tal que els nens/es la puguin dur penjada del coll!! 

La Castanyada

Ja la tenim aquí, qué bé! 

Menjarem castanyes, moniatos, panellets, fruits secs, carbasses, … Nyam!!

 Aquesta festa popular és de Catalunya i es celebra el dia de Tots Sants o el dia abans.

Apareix la figura de la Castanyera, una dona vella, vestida amb roba pobra, molt abrigada, amb faldilla llarga i un mocador al cap. Està davant d’un torrador de castanyes i les ven al carrer.

Actualment, la castanyada s’ha convertit en una revetlla de Tots Sants, i se celebra en l’àmbit familiar, extrafamiliar i comunitari (a les escoles és la primera de les quatre festes tradicionals
escolars).

Es creu que fa temps els
campaners feien sonar les campanes tota la nit que va del dia de Tots Sants al
dia de morts, per recordar als veïns l’oportunitat de pregar pels difunts.
L’esgotament que això produïa feia necessari refer les forces: se servia fruita
del temps i castanyes acompanyades de vi novell, blanc i una mica dolç.

A la darreria del segle XVIII el
costum s’havia generalitzat de tal manera que les venedores s’esforçaven a
vendre les castanyes ben torrades; fou llavors quan sorgí “la
castanyera”.

Aquests dies que venen els podem acompanyar de música (espero que tingueu l’Spotify):

Ara Va De Bo – Cançó De Picar Fusta (Marrameu Torra Castanyes)

Toni Giménez – Cançó de collir castanyes

Pep Puigdemont – La Castanyera

SANT PONÇ

L’11 de maig va ser Sant Ponç i vam probar la melmelada de poma i després vam pintar això!

“Una tradició local explica que, fugint dels seus perseguidors, Ponç va
arribar a Barcelona i que, en veure tanta misèria i
malalties entre la població, es va posar a preparar pòcimes amb herbes
remeieres que coneixia bé, per tal d’alleugerir-ne els dolors. Això li
va fer guanyar el respecte i l’admiració dels barcelonins que a partir
d’aquell moment van començar a celebrar una fira d’herbes en el seu
honor. Sant Ponç es convertí així en patró dels herboristes i apicultors, el dia de la seva festivitat, l’11 de maig tenen lloc arreu de Catalunya fires on es ven mel, herbes
remeieres i aromàtiques i fruites confitades.”

Material:
– Poma
– Pintura verda (o groga!)
– Paper d’envalar
– Rotolador

Dibuixem una poma tant gran com volguem.
Partim per la meitat una poma i posem pintura de color verd a una de les cares:

Els nens i nenes agafen aquesta meitat de la poma i l’estampen al moral, i pinten amb ella com vulguin! 
Així ens va quedar!