Arbre de Nadal

Ja tenim el Nadal al caure! I com que hi ha tantes coses per fer… Ja podem anar començant!
Aquí us deixo amb un arbre de Nadal fet estampant les mans. Tant les dels adults com les dels nens i nenes.

Material:
– Paper d’envelar (o un tros gran de paper).
– Pintures de colors.
– Tisores i purpurina (si ho voleu!).

Dibuixem el que seria el test, de color marró. Després comença l’adult posant les mans que queden més a baix de l’arbre, que és on ha de ser més ample. Seguidament d’aquestes, comencem amb les mans petites, de tots colors i mirant cap a totes bandes, simplement intentant que faci la forma triangular. La mà de dalt de tot farà d’estrella i si volem hi podem posar purpurina perquè es vegi més.
Un cop fet, només cal esperar que s’assequi la pintura per retallar-lo si ho volem i penjar-lo!

Us deixo amb unes quantes fotos que he fet mentre anavem fent-lo a classe!

 

Proposta d’activitat per fer a casa

(A casa també està molt bé tenir moments amb els nens/es i fer cosetes
junts. No ha de ser exclusivament a l’escola!)

Activitat:
Ajuntem diferents tipus de materials, a poder ser coses per reciclar.
Per exemple: recipients de cartró i de plàstic, pega, tisores (si les saben utilitzar), diaris, pintures/colors, cartes per tirar, trossos de draps/roba que no volgueu… i tot allò que veieu que pot servir per a crear i experimentar.

Depèn de l’edat del nen/a poseu unes coses o unes altres! Si us demanen ajuda, ajudeu-los preguntant què volen que feu, en el cas dels més petits fem preguntes que puguin respondre amb un “sí” o un “no”: “ho faig així?”, “retallo per aquí?”, però si no us ho demanen, no. I que creïn, a la seva manera i al seu aire. Sense donar-los idees, que ells mateixos trobin i descobreixin com i què volen fer.

 Edat recomenada:
A partir de 1 any i mig aproximadament.
Evidentment utilitzant el sentit comú no ho farem igual amb un nen/a de 5 anys que amb un nen/a de 1 any. Amb els més petits no hi deixarem material amb el que es puguin fer mal, i estarem allà observant per vigilar que no hi hagi perill, potser ajudant-los a posar la pega o el que veiem, però si no ho saben utilitzar també val que experimentin amb el material, que el toquin, que el mirin, que el tirin, … I com més grans, més podran fer i utilitzar.

Què treballem amb l’activitat:
Anem a pensar perquè són importants les manualitats? El primer que ens ve al cap és que els nens i nenes s’ho passen molt bé fent-les, és divertit i entretingut. Però darrere d’això s’hi amaguen moltissimes més coses que es fomenten i es potencien:

        – Fer-les, estimula molt la imaginació i la creativitat.
Els nens experimenten amb el material que se’ls presenta al davant. Trien el que volen fer i com ho volen fer. Potser s’imaginen quelcom i intenten aconseguir-ho, potser van fent sense pensar el què. Experimentació, aquesta és la clau. Fan volar la seva imaginació! I tots sabem que la imaginació no té límits.
        – Fer-les, ajuda a treballar la seva coordinació oculo-manual.
Aquesta coordinació és la capacitat neuromuscular d’ajustar amb precisió el que veiem i el que desitgem amb un moviment concret i de forma sincronitzada. Es posen en marxa la percepció visual i el gest manual per dur a terme una acció coordinada. És importantissim treballar-la, perquè és necessària en el nostre dia a dia.
        – Fer-les, ajuda a treballar la concentració, la memòria, l’atenció i la paciència.
Han d’estar pendents del que fan, mirar el material, decidir com ho fan, pensar quin serà el pas següent, ordenar les seves idees, començar per una part, seguir per una altra. Mirar si els agrada, si no els agrada rectificar. Aprenen, descobreixen, es frustren.
        – Fer-les, ajuda a treballar la seva autoestima i seguretat en ells mateixos/es El fet de no estar pendents d’ells de forma exagerada, deixar-los al seu aire i així donar-los confiança és molt important.  Valorar el que han fet, estar-ne orgullosos i mostrar-li, ensenyar-ho a qui tinguem més a prop i posar-ho de decoració a casa.Us deixo amb una bonica cançó del Pedro Guerra que precisament parla una mica d’això, de la imaginació dels petits! Pedro Guerra – Rayas