Castanya

“Quan és el temps de collir castanyes,
la Castanyera, la Castanyera,
ven castanyes de la muntanya a la plaça de la ciutat.

La camisa li va petita, 
la faldilla li fa campana,
les sabates li fan “cloc” “cloc”
i al ballar sempre gira així!”

 Pep Puigdemont – La Castanyera

Som-hi, a fer una castanya!

Material:

– Cartolina
– Gomets de color groc (dels grans)
– Paper de seda de color marró
– Ràfia / fil / cordill 
– Vernís
– Pinzell
– Pega
– Tisores

Aquesta manualitat l’han fet nens i nenes de quasi dos anys.

Dibuixem una castanya a la cartolina i tallem el paper de seda a trossets, no massa petits! Posem pega a la part on volem que els enganxin i els hi donem a ells perquè ho facin:

Un cop els han enganxat, agafen els gomets i els posen a la part que es veu a baix, que com sabeu les castanyes tenen dos colors, la part més gran és de color més fosc que la petita. Ho fan, així:
I per acabar, el retoc final!
Vernissem perquè el paper de seda es quedi enganxat. 
I per acabar, fem dos forats i passem la ràfia o el cordill per tal que els nens/es la puguin dur penjada del coll!! 

La Castanyada

Ja la tenim aquí, qué bé! 

Menjarem castanyes, moniatos, panellets, fruits secs, carbasses, … Nyam!!

 Aquesta festa popular és de Catalunya i es celebra el dia de Tots Sants o el dia abans.

Apareix la figura de la Castanyera, una dona vella, vestida amb roba pobra, molt abrigada, amb faldilla llarga i un mocador al cap. Està davant d’un torrador de castanyes i les ven al carrer.

Actualment, la castanyada s’ha convertit en una revetlla de Tots Sants, i se celebra en l’àmbit familiar, extrafamiliar i comunitari (a les escoles és la primera de les quatre festes tradicionals
escolars).

Es creu que fa temps els
campaners feien sonar les campanes tota la nit que va del dia de Tots Sants al
dia de morts, per recordar als veïns l’oportunitat de pregar pels difunts.
L’esgotament que això produïa feia necessari refer les forces: se servia fruita
del temps i castanyes acompanyades de vi novell, blanc i una mica dolç.

A la darreria del segle XVIII el
costum s’havia generalitzat de tal manera que les venedores s’esforçaven a
vendre les castanyes ben torrades; fou llavors quan sorgí “la
castanyera”.

Aquests dies que venen els podem acompanyar de música (espero que tingueu l’Spotify):

Ara Va De Bo – Cançó De Picar Fusta (Marrameu Torra Castanyes)

Toni Giménez – Cançó de collir castanyes

Pep Puigdemont – La Castanyera

Amb una nou podem fer…

… Un cargol!

Material:

– Una nou
– Plastilina (de color verd o marró)

Agafem un tros de plastilina i que els nens/es l’aixafin i, fent rodar la mà per damunt, farem un surro (que seria el cos del cargol, sense la closca):

Després, quan tenim el xurro fet, aplanem una mica una de les puntes i intentem que acabi una mica amb punxa:

Per acabar queda fer el més fàcil i original de tot!

Agafem la nou, la obrim (intentant no destrossar-la massa!), ens la mengem… i la closca la posem… aquí!

Punt de llibre de LA TARDOR

Seguint amb la tardor i utilitzant la tècnica de l’estampació com fa poc vam fer amb la fulla. Aquí el resultat potser queda més perfilat i pot arribar a ser útil!

Un punt de llibre fantàstic!

Material:

– Fulles de diferents mides i tipus
– Pintures dels colors de la tardor (marró, taronja, groc, …)
– Pinzells
– Cartolina
– Plastificadora (si en tenim) o paper per forrar.

Comencem!

Retallem la cartolina en forma de punt de llibre, rectangular i allargat.
Amb els nens/es, aprofitant les passejades de cada dia, recollim les fulles (és millor que siguin de diferents mides i colors, així veuen la gran varietat de colors que ens ofereix aquesta època de l’any!). Un cop en tenim unes quantes, si els nens/es no són molt petits, poden triar ells mateixos quines fulles volen posar, tantes com hi càpiguen a la cartolina!

Agafem unes quantes pintures, jo he agafat: marró, groc, taronja i negre. I he fet barreges juntament amb ells perquè vegin els diferents tons que en surten. El marró amb el negre, per fer un marró més fosc. El taronja amb el groc, el marró amb el groc i el taronja, … Hi ha moltes combinacions! Mirant cada fulla, també podeu intentar fer la barreja que més s’apropi al seu color, això també pot ser ben divertit.

Amb el pinzell, els nens/es pinten una cara de la fulla:

Un cop ben pintat, la posem al damunt de la cartolina i l’aixafem bé per totes bandes, sense moure-la gens! Així:
Fem el mateix amb les fulles que haguem triat i amb els colors que preferim. Quan haguem acabat, deixem que s’assequi bé, i si tenim plastificadora ho plastifiquem! Si no en tenim, cap problema, amb una mica de paper de forrar (aironfix) i amb paciència segur que queda igual de bonic! 
A la Sara li ha quedat preciós! Us animeu a fer-lo?!?