Observar, pensar, inventar…

A vegades se’ns acudeixen bones idees. Quan això passa, la sensació que t’envaeix com a professional és una autèntica meravella.

Feia temps que utilitzavem els mocadors de seda (seda sintètica) per jugar. Normalment cantavem, ens amagavem les cares i fèiem el típic “taaaat!”, ballavem, els tiravem amunt i queien lentament, ens disfressavem. Sempre han tingut molt joc i és un bon material que ens dóna moltes possibilitats.

Ja feia temps que observavem que els nens/es del grup volien estirar coses.

La idea va ser agafar els mocadors i lligar-los a les barres de fusta (que es veuen a la foto) que estan sempre fixes a l’espai. Els vam lligar i a veure què passava. Alguns es van apropar a estirar-los, ens miraven rient, com dient “què hi fa això aquí?”, d’altres no en feien cas. Quan vaig veure que no cridava l’atenció, vaig pensar en les possibilitats que aquells mocadors penjants podien donar. I… clinc! Una idea!

Vaig anar a buscar els encaixos i en vaig agafar les peces. Rodones de fusta amb forat al mig. Les vaig deixar a sota dels mocadors que penjaven. Ben posades, ordenades, en dues files.

I… va cridar el seu interès!

 

Poc a poc vaig descobrint del que es tracta. D’observar, de pensar, de imaginar, de crear, de presentar, de inventar, de reinventar.

La festa del paper de diari!

Una activitat divertida i on han gaudit fent i desfent al seu aire. Ha durat uns 45 minuts fins que han començat a perdre l’interès… molt temps! Hi han participat nens/es de 1 any i de 2 anys.

Feia temps que observàvem que alguns nens/es ens demanaven moviment, destrossa, trencar, arrugar, tirar, estirar, estripar… i vam probar amb aquesta activitat, intentant donar resposta al que ens demanàven.

Material:

  • Paper de diari
  • Caixes de cartró
  • Tisores

Vam pensar en presentar el paper de diferents maneres i observar a veure què passava. Una part del paper la vam presentar amb tires, en vam retallar un munt i les vam posar dins d’una caixa gran de cartró, amb una que sobresortia i convidava a estirar per descobrir què hi havia a dins:

 

 

Altres tires les vam posar en una caixa de cartró que era oberta, altres les vam penjar per l’espai, posat de manera agradable i vistosa. I també vam deixar altres diaris sencers en una caixa, perquè els petits/es en fessin allò que vulguessin o necessitessin:

 

 

L’espai va quedar així.

Vam convidar-los a entrar.

Van passar un munt de coses, i ho van passar d’allò més bé.

A jugar!

Aquarel·les

Hi ha a qui li agrada pintar amb pinzell, i a qui li agrada sí o sí empastifar-se amb la pintura i pintar amb les mans.

Hi ha a qui li agrada fer ditades i poc a poc anar construint quelcom, i hi ha a qui li agrada sucar les mans senceres i pintar amb elles amb grans moviments.

Hi ha qui fa línies, qui fa ditades, qui decideix arrugar el paper, qui pinta la taula i la paret. En aquest últim cas potser cal posar límits i, poc a poc, la norma es va establint. Si pinta la taula, potser és que li cal un paper més gran per pintar, i se li pot posar un tant gran com la taula! Si pinta la paret… ho entenc, és ben divertit, segur, potser podem enganxar a la paret un paper i que pintin en vertical.

Cal observar les seves necessitats, i oferir possibilitats i alternatives.

Aquí us deixo algunes imatges que parlen per si soles.

Han pintat sobre paper vegetal i també fulls blancs. El dibuix en el paper vegetal l’utilitzarem en breu per a una cosa que tenim pensada… ja us l’explicaré!

Som-hi!

Read More

Moment Montessori

En petitissim grup, un o dos nens/es. Una estona per nosaltres.

Busquem un lloc acollidor, de la sala. Posem una alfombra i els materials que utilitzarem, al damunt. Són de fusta, amb el mínim de color. Són senzills i molt visuals.

Els nens/es s’asseuen a una banda, jo a l’altra. Els materials al mig. Els convido a utilitzar-los:

montessori

Enretiro les meves mans i em limito a observar el que ell/a fa amb aquests materials. No intervinc en cap cas, només en el cas que:

– S’emporti la peça (o el joc) a una altra banda.
– Piqui fort amb els materials al terra, paret o en altres llocs amb el que crec que es pot fer malvé.
– Agafi els materials i els tiri.

Com intervinc: (Li explico)

– No piquem amb els materials al terra (ni enlloc) ja que es poden fer malvé. Els tractem amb amor i els cuidem.
– Siusplau, vine aqui a jugar amb els materials, que no volem que es perdin.
– No tirem els materials perquè poden fer mal a algú i perquè els podem trencar.

Potencio:

– Ambient de calma.
– Autonomia del nen/a.
– Nous descobriments i connexions (ell els fa, no li ensenyo jo).

Amb aquests materials el nen/a aprèn a base de repetició, posar – treure, treure- posar. Apareix – desapareix, entra- surt, etc. Són simples accions amb les que el nen/a experimenta i descobreix per ell mateix. Explora. Busca solucions als errors, apren de forma positiva a integrar l’error. Pren decisions, també la iniciativa. Lideren el seu propi procés d’aprenentatge.

Finalment, s’aconsegueix un moment únic, un ambient preciós, un respecte general i una estona personal.

Per acabar, pregunto: “vols acabar?” O “recollim?”, o “has acabat”?… i entre els dos o els tres, recollim. Guardem els materials al seu lloc i pleguem l’alfombra.