Etiqueta: De 1 a 2 anys
Panera sensorial
Tinc un grup format per edats molt diferents, dels 9 mesos als 2 anys i quatre mesos. L’altre dia vaig començar a pensar en fer una “panera” amb material sensorial. Podria dir que ni és exactament una Panera dels Tresors i tampoc és el Joc Heurístic.
És una Panera Sensorial.
A la foto es pot veure més o menys els objectes que hi ha i els diferents materials.
Jo hi he posat objectes metàl·lics, de fusta, de plàstic, de tela.
Vaig estar pensant en els 9 mesos d’edat i en els 2 anys d’edat. És evident que les necessitats són molt diferents… però un objecte pot tenir una utilitat o una altra, depèn de qui el manipuli.
M’explico amb un exemple:
El nen/a de 2 anys, una funda d’ulleres amb cremallera, la utilitzarà de la següent manera: l’agafarà, buscarà la cremallera, la obrirà i hi posarà coses a dins. La tancarà. Potser et demana ajuda en algun moment. I parlarà sobre si hi ha o no hi ha res a dins, sobre si està amagat, buscarà coses per guardar-les i treure-les.
El nen/a de 9 mesos trobarà la funda d’entre totes les demés coses, la tocarà i se la posarà a la boca. Notarà el fred de la cremallera, i la textura del material amb el que estigui feta. La manipularà.
Vaig preparar-la pensant en les necessitats més generals de les edats dels nens/es del meu grup. A partir d’aquí la feina és observar-los quan interactuen amb aquest material i entendre què m’estan comunicant. I a partir del que descobreixo, puc fer propostes. Puc donar-los un bol ple de nous o ametlles amb closca i veure com relacionen aquests materials amb els de la panera (la barreja és explosiva, ofereix un munt de possibilitats), puc donar-los fils (els pals de la mel són un bon element per enrrotllar-hi fil).
Hi ha coses que em semblen perilloses per la més petita, les aparto si ella està participant en l’activitat. I les poso quan ella no hi participa.
És una proposta molt interessant, on és important interactuar al mínim i deixar que facin i desfacin. Es creen situacions de joc molt divertides, fan connexions molt interessants, aprenen els uns amb els altres, descobreixen junts moltes coses.

Kinder- Obertes les inscripcions del grup de Català
Us presento Kinder, un projecte educatiu multilingüe i molt proper. Situat al cor de Poblenou, per a nens i nenes de 0 a 6 anys.
Una metodologia que afavoreix el desenvolupament dels nens/es des de totes les àrees i experiències. Personalitzat, amb inmersió lingüística i sensibilitat ecològica. A Kinder fomentem l’autonomia dels nens/es, proporcionant un ambient segur i acompanyament de grans professionals que observen dia a dia les seves necessitats. Eduquem en equip, juntament amb les mares i els pares. Tenim materials Montessori i Pikler a cada aula, apropiats per les edats de nens/es.
Jo seré l’educadora del Grup de Català el proper curs, i us convido a venir a veure l’espai, escrivint un e-mail a informacionkinder@gmail.com i/o trucant al telèfon 93.016.97.34 // 640 64 14 27.

Airon fix i papers de colors
Avui us presento una activitat que he proposat vàries vegades, ja que sembla que satisfà moltes de les necessitats del grup.
La manera de presentar-ho és molt important i com que no he fet fotos d’abans que comencessin us ho explico 🙂
Recullo qualsevol altre material que hi hagi per terra o al costat, per a que els cridi l’atenció, i els faig la proposta: a la taula (en aquest cas ho he fet a taula) o a terra poso un tall gran d’airon fix de manera que el cantó que enganxa queda a dalt. En els extrems hi poso cinta adhesiva perquè quedi fixat al terra.
Retallo papers de colors de diferents tipus: més grans i més petits, colors diferents, cartolina, paper de celofana, de seda, etc. I els reparteixo en diferents recipients (que els sigui fàcil i còmode accedir-hi).
Ho exposo ordenat. I som-hi, a jugar!
Material:
- Diferents tipus de papers de colors
- Tisores
- Airon Fix
- Cinta adhesiva
Uns nens/es han anat directes a enganxar papers a l’airon fix, un per un. Altres han volcat el recipient de manera que una muntanya de papers de colors queia al damunt de l’airon fix, d’altres els han arrugat i els han tirat enlaire, d’altres només els interessava arrencar els que havien quedat enganxats… i d’altres reien experimentant la sensació de posar els dits a l’airon fix!
Ha estat bonic, i després ho hem enganxat a una porta i queda molt xulo!