Una activitat molt completa i que un cop s’hi interessen i els hi ofereixes, acostuma a tenir molt èxit. És important la manera de presentar-ho, amb ordre i atractiu als ulls.
Etiqueta: Vida pràctica
Suc de taronja
De la gent amb qui treballo aprenc moltes coses (Liana, gracias). I últimament ens estem centrant molt en el que Maria Montessori anomenava “vida pràctica”.
Activitats rutinàries, de la vida, de casa. Des de parar la taula, rentar-se les mans, fins a escombrar i netejar després de fer una activitat, sempre amb utensilis i eines a la seva mida i segures per a ells i elles. I ep, res de utensilis de joguina, han de ser de debò, reals (però, alguns, simplement més petits).
Activitats on ells puguin ser el màxim d’autònoms possible, i que, per tant, l’adult hagi d’intervenir el mínim o gens. Ens van explicar una manera de que els nens/es es rentin les mans de manera autònoma, sense les complicacions que pot comportar una pica on, per exemple, no hi arribin. O un sabó que no se’l sàpiguen posar perquè s’ha de fer massa força perquè surti, etc.
Però avui us parlaré de la simple activitat que he fet alguna vegada. Fer un suc de taronja. De principi a fi:
Panera sensorial
Tinc un grup format per edats molt diferents, dels 9 mesos als 2 anys i quatre mesos. L’altre dia vaig començar a pensar en fer una “panera” amb material sensorial. Podria dir que ni és exactament una Panera dels Tresors i tampoc és el Joc Heurístic.
És una Panera Sensorial.
A la foto es pot veure més o menys els objectes que hi ha i els diferents materials.
Jo hi he posat objectes metàl·lics, de fusta, de plàstic, de tela.
Vaig estar pensant en els 9 mesos d’edat i en els 2 anys d’edat. És evident que les necessitats són molt diferents… però un objecte pot tenir una utilitat o una altra, depèn de qui el manipuli.
M’explico amb un exemple:
El nen/a de 2 anys, una funda d’ulleres amb cremallera, la utilitzarà de la següent manera: l’agafarà, buscarà la cremallera, la obrirà i hi posarà coses a dins. La tancarà. Potser et demana ajuda en algun moment. I parlarà sobre si hi ha o no hi ha res a dins, sobre si està amagat, buscarà coses per guardar-les i treure-les.
El nen/a de 9 mesos trobarà la funda d’entre totes les demés coses, la tocarà i se la posarà a la boca. Notarà el fred de la cremallera, i la textura del material amb el que estigui feta. La manipularà.
Vaig preparar-la pensant en les necessitats més generals de les edats dels nens/es del meu grup. A partir d’aquí la feina és observar-los quan interactuen amb aquest material i entendre què m’estan comunicant. I a partir del que descobreixo, puc fer propostes. Puc donar-los un bol ple de nous o ametlles amb closca i veure com relacionen aquests materials amb els de la panera (la barreja és explosiva, ofereix un munt de possibilitats), puc donar-los fils (els pals de la mel són un bon element per enrrotllar-hi fil).
Hi ha coses que em semblen perilloses per la més petita, les aparto si ella està participant en l’activitat. I les poso quan ella no hi participa.
És una proposta molt interessant, on és important interactuar al mínim i deixar que facin i desfacin. Es creen situacions de joc molt divertides, fan connexions molt interessants, aprenen els uns amb els altres, descobreixen junts moltes coses.
Pèsols
Quin gran dia quan el Yago ens va portar pèsols, dins de les baines. Vam descobrir un munt de coses… els vam tocar, tastar, fer rodolar. I ell ens va ensenyar com obria les baines i en treia els pèsols. Ho feia a casa, amb la seva família, i ens ho explicava ben orgullós.
A tots i a totes ens va interessar molt, vam seure amb ell per descobrir allò que ens volia mostrar… i ell estava molt content de poder ensenyar-nos-ho.
Va ser una estona bonica on tot el grup sencer vam xerrar sobre els pèsols…
