A vegades se’ns acudeixen bones idees. Quan això passa, la sensació que t’envaeix com a professional és una autèntica meravella.
Feia temps que utilitzavem els mocadors de seda (seda sintètica) per jugar. Normalment cantavem, ens amagavem les cares i fèiem el típic “taaaat!”, ballavem, els tiravem amunt i queien lentament, ens disfressavem. Sempre han tingut molt joc i és un bon material que ens dóna moltes possibilitats.
Ja feia temps que observavem que els nens/es del grup volien estirar coses.
La idea va ser agafar els mocadors i lligar-los a les barres de fusta (que es veuen a la foto) que estan sempre fixes a l’espai. Els vam lligar i a veure què passava. Alguns es van apropar a estirar-los, ens miraven rient, com dient “què hi fa això aquí?”, d’altres no en feien cas. Quan vaig veure que no cridava l’atenció, vaig pensar en les possibilitats que aquells mocadors penjants podien donar. I… clinc! Una idea!
Vaig anar a buscar els encaixos i en vaig agafar les peces. Rodones de fusta amb forat al mig. Les vaig deixar a sota dels mocadors que penjaven. Ben posades, ordenades, en dues files.
I… va cridar el seu interès!
Poc a poc vaig descobrint del que es tracta. D’observar, de pensar, de imaginar, de crear, de presentar, de inventar, de reinventar.