Carnestoltes

“Ara arriba el Carnestoltes,
tots sortim a passejar.
Ens posem una disfressa
per saltar, cantar i ballar!
tiro-liro,
tiro-liro,
tiro-liro,
lirulà
Quan arriba Carnestoltes,
tots sortim a passejar”.

Dàmaris Gelabert – Ara Arriba el Carnestoltes

Com que el projecte del trimestre és el mar, aquest any la disfressa de la classe ha estat aquesta. De peixos amb aquesta corona!

Material:

– Cartolina de color blau
– Cartolina blanca amb tres peixos dibuixats
– Vernís
– Purpurina
– Gomets
– Paper de seda de colors
– Tisores
– Pega
– Grapadora

Els nens/es fan cada peix de manera diferent. A un li enganxen papers de seda de colors (i després el vernissem), a l’altre li enganxen els gomets, i a l’últim fem una barreja de vernís i purpurina i el pinten amb això. Quedaran així:

Després agafem la cartolina blava, i la retallem per fer una corona, però enlloc de fer-ho recte o amb punxes com de costum, fem onades, per simular el mar. De manera que una banda ens quedarà recte, i l’altre ben desigual. Retallem els peixos i els enganxem:
Ja ho tenim això!
Només falta agafar la mida del cap del nen/a i grapar-la per darrere!

Festa del Carnestoltes i enterrament de la sardina

Ja s’ha acabat la setmana més boja de l’any. El Rei Carnestoltes ha mort cremat, en públic. En sabeu la història? Us explico quatre coses així ràpid:

El Rei Carnestoltes és el Rei del Carnaval. El centre de les festes, ell mana. Apareix de sobte sota l’aparença d’un animal o d’una persona i llegeix el pregó amb el que inaugura la celebració. En aquest pregó el Rei dóna permís per passar-ho bé sense cap tipus de limitació, tot s’hi val. Disfressem-nos, ballem, cantem, desfilem, fem el que volguem! Però tanta festa, tanta bogeria i tant caos és massa per a tothom, no és bo, i només dura fins el dimarts. Es fa un judici públic, i al Rei Carnestoltes se’l declara culpable de tot i se’l condemna a mort. Després de llegir el seu testament, se’l crema en públic.

L’enterrament de la sardina posa fi al Carnaval i dóna el començament al temps de quaresma.
I aquí us deixo amb una pobre sardina que serà enterrada dimecres:

Material:
– Cartolina blanca.
– Cera de color blau cel.
– Tisores.
– Pega.
– Paper de plata.
– Pal de gelat.
– Fil o llana o ràfia.

Dibuixem una sardina en una cartolina de color blanc:

Agafem el paper de plata i el tallem a trossets, l’arruguem una mica per simular les escates. Posem pega per tota la superfície de la sardina on volem que hi enganxin el paper:

Després agafen la cera de color blau cel i li pinten la part que queda (la cara):

Un cop fet això… Només ens queda retallar-la, fer-hi un forat, passar-hi el fil i lligar-lo al pal de gelat. El fil el poden intentar passar ells:

Tatxàn! Ara només ens falta enterrar-la…