Proposta d’activitat per fer a casa

(A casa també està molt bé tenir moments amb els nens/es i fer cosetes
junts. No ha de ser exclusivament a l’escola!)

Activitat:
Ajuntem diferents tipus de materials, a poder ser coses per reciclar.
Per exemple: recipients de cartró i de plàstic, pega, tisores (si les saben utilitzar), diaris, pintures/colors, cartes per tirar, trossos de draps/roba que no volgueu… i tot allò que veieu que pot servir per a crear i experimentar.

Depèn de l’edat del nen/a poseu unes coses o unes altres! Si us demanen ajuda, ajudeu-los preguntant què volen que feu, en el cas dels més petits fem preguntes que puguin respondre amb un “sí” o un “no”: “ho faig així?”, “retallo per aquí?”, però si no us ho demanen, no. I que creïn, a la seva manera i al seu aire. Sense donar-los idees, que ells mateixos trobin i descobreixin com i què volen fer.

 Edat recomenada:
A partir de 1 any i mig aproximadament.
Evidentment utilitzant el sentit comú no ho farem igual amb un nen/a de 5 anys que amb un nen/a de 1 any. Amb els més petits no hi deixarem material amb el que es puguin fer mal, i estarem allà observant per vigilar que no hi hagi perill, potser ajudant-los a posar la pega o el que veiem, però si no ho saben utilitzar també val que experimentin amb el material, que el toquin, que el mirin, que el tirin, … I com més grans, més podran fer i utilitzar.

Què treballem amb l’activitat:
Anem a pensar perquè són importants les manualitats? El primer que ens ve al cap és que els nens i nenes s’ho passen molt bé fent-les, és divertit i entretingut. Però darrere d’això s’hi amaguen moltissimes més coses que es fomenten i es potencien:

        – Fer-les, estimula molt la imaginació i la creativitat.
Els nens experimenten amb el material que se’ls presenta al davant. Trien el que volen fer i com ho volen fer. Potser s’imaginen quelcom i intenten aconseguir-ho, potser van fent sense pensar el què. Experimentació, aquesta és la clau. Fan volar la seva imaginació! I tots sabem que la imaginació no té límits.
        – Fer-les, ajuda a treballar la seva coordinació oculo-manual.
Aquesta coordinació és la capacitat neuromuscular d’ajustar amb precisió el que veiem i el que desitgem amb un moviment concret i de forma sincronitzada. Es posen en marxa la percepció visual i el gest manual per dur a terme una acció coordinada. És importantissim treballar-la, perquè és necessària en el nostre dia a dia.
        – Fer-les, ajuda a treballar la concentració, la memòria, l’atenció i la paciència.
Han d’estar pendents del que fan, mirar el material, decidir com ho fan, pensar quin serà el pas següent, ordenar les seves idees, començar per una part, seguir per una altra. Mirar si els agrada, si no els agrada rectificar. Aprenen, descobreixen, es frustren.
        – Fer-les, ajuda a treballar la seva autoestima i seguretat en ells mateixos/es El fet de no estar pendents d’ells de forma exagerada, deixar-los al seu aire i així donar-los confiança és molt important.  Valorar el que han fet, estar-ne orgullosos i mostrar-li, ensenyar-ho a qui tinguem més a prop i posar-ho de decoració a casa.Us deixo amb una bonica cançó del Pedro Guerra que precisament parla una mica d’això, de la imaginació dels petits! Pedro Guerra – Rayas

 

Treball per racons

Qui diu que són més importants les matemàtiques que la plàstica? Qui diu que
la història és més important que l’educació física? Podria fer moltes més
preguntes per l’estil, però ja veieu per on vaig. Poc a poc, i per sort, les
coses van canviant i comencem a veure que la persona intel•ligent no és aquella
que en sap molt de matemàtiques, de història, de llengua, … sinó que la
intel•ligència va molt més enllà.

El Dr. Howard Gardner va definir la intel•ligència com “la
capacitat de resoldre o generar problemes quotidians i crear proudctes valuosos
dintre de l’àmbit cultural”
. Ens proposa 8 maneres de conèixer el món, 8
intel·ligències diferents:

1. Intel·ligència lingüística (la capacitat de pensar en paraules i
d’utilitzar el llenguatge per expressar-se i comprendre), intel·ligència
matemàtica
(capacitat de raonar lògicament i per fer càlculs matemàtics), intel·ligència
visualespacial
(capacitat de percebre amb precisió el món visual i
espacial), intel·ligència musical (capacitat de produir i apreciar ritmes,
tons i timbre de les formes d’expressió musical), intel·ligència
cineticacorporal
(capacitat de controlar els moviments corporals i
manipular objectes amb destresa), intel·ligència interpersonal
(capacitat  de percebre i comprendre a les altres persones), intel·ligència
intrapersonal
(capacitat d’autoestima i d’automotivació) i la
intel·ligència naturalista
(capacitat d’atracció i sensibilitat del món
natural).

Tothom posseeix aquestes intel·ligències, diu el Dr. Gardner, però cada
persona difereix en el grau de desenvolupament de cadascuna d’aquestes.

Jo, personalment, en posaria alguna més d’intel·ligència, alguna més referida a la part emocional de la persona.

A les aules, hi ha moltes maneres de treballar. La que més m’agrada és la
dels racons i aquesta permet treballar totes o la majoria d’aquestes vuit
intel·ligències.

Es tracta d’organitzar els nens i nenes de la classe en petits grups i
organitzar l’aula en espais on en cada un es treballi una cosa o una altra.
Segons el tipus d’activitat que es realitzi a cada zona, es necessitarà més o
menys a l’adult. Alguns racons permeten l’autonomia i d’altres potser no tant,
però en general tots la potencien! El treball per racons permet atendre a cada
nen/a de forma individual, respectant el seu ritme d’aprenentatge i interessos.

Alguns dels objectius principals d’aquesta manera de treballar amb els nens
i nenes de la Llar d’Infants són:

Potenciar la seva responsabilitat i iniciativa.

Afavorir l’autonomia i capacitat d’organització del nen/a.

Tenir cura del material.

Treballar en petit grup.

Potenciar la seva creativitat i imaginació.

També aprenen a observar, explorar, manipular, experimentar, descobrir,
crear…

En l’etapa de pels voltants de l’any als 2 anys (aproximadament) hi ha poden
haver aquests racons (sempre es poden fer variacions):

El racó de joc sibòlic: amb utensilis típics de la cuina i aliments
de joguina, nines, roba, vestits, cotxets, etc.

El racó de la lectura: amb contes de diferents textures, mides i
colors.

El racó de les disfresses: amb robes, vestits, barrets, guants,
teles…

El racó de la música: on hi hagi tot tipus d’instruments i els
puguin manipular i tocar com vulguin.

El racó dels vehicles: amb garatges, cotxes, camions, tractors,
avions, vies de trens…

El racó de la perruqueria: amb pintes, raspalls , miralls , pots
buits de crema, de sabó, de colònia, parts de secadors, “rulos”,
tovalloles…

El racó de la plàstica: on hi hagi fulls, diaris, cartulines, i
colors de tot tipus i ells puguin escollir lliurement sobre què i amb quin
color pintar (aquest racó potser necessitaria més supervisió d’un adult en el
cas dels més petits).

El racó de les construccions: en aquest racó es dona la
possibilitatd’introduir-se en el coneixement de l’espai, fent construccions amb
fustes de diferents formes geomètriques o d’altres materials.

De racons en podriem posar molts més! De fet es poden anar variant depenent
de l’edat dels nens/es als quals van adreçats, jo estic parlant dels petits,
però més endavant es segueix treballant també per racons.

És important que els nens i nenes passin per tots als racons al llarg d’un
període de temps. Però sense forçar-los, sempre motivant-los. Es tracta que
passin per tots els racons, però segurament ens trobarem en que un els agrada
més que d’altres i nosaltres no ho privarem això. Així descobreixen què volen,
trien, i no els condicionem. Però també és cert que hi haurà racons que no els
agradaran tant i no voldran repetir (ja sigui perquè s’avorreixen, o perquè els
costa, o perquè s’equivoquen, …) i se’ls haurà de motivar perquè ho intentin
i hi trobin la diversió.

El treball per racons dóna als alumnes quelcom molt important: la
possibilitat de refer el treball tantes vegades com ho necessitin… i com a
conseqüència ajuda a perdre la por a equivocar-se i a millorar la seva
autoestima i seguretat amb ell/a mateix/a.

Us deixo algunes (poques) imatges del material que podem trobar en alguns dels racons:

 

La Panera dels Tresors

 

És una activitat dirigida als nens i nenes dels 6 als 12 mesos. Hi poden jugar a la vegada de dos a cinc nens/es, per tenir espai i poder interaccionar i a la vegada triar allò amb el que els vingui més de gust experimentar. És molt fàcil de preparar, ja que tot són objectes quotidians que tenim a casa.
Una bona manera de “reutilitzar” enlloc de tirar!
Una cosa bàsica en preparar-la és que el “recipient” on han d’anar els objectes ha de ser correcte per tal que els nens i nenes puguin agafar-los bé, sense incomoditats ni perill. Per tant, com bé es veu a la imatge, una panera de vímet, de l’alçada justa i que no es bolqui si els nens/es s’hi recolzen. Està pensada justament per els nens/es d’aquesta edat, perquè encara no caminen, però es mantenen asseguts.
En aquesta panera hi poden haver molt tipus de materials, objectes naturals (pedres,  petxines, fruites, esponges, etc.), objectes de fusta (utensilis de cuina, castanyoles, sonalls, anelles, taps de suro,
pinces d’estendre la roba, capses, etc.), objectes de goma (pilota, anelles, taps de bany, etc.), objectes metàl·lics (anelles, cadenes, claus, culleres,  etc.), objectes de cartró (tubs, capses de diferents mides, llibretes, etc.), objectes de vidre (mirall, pots, collarets de boles, etc.).
Aquesta activitat, desenvolupa la coordinació óculo-manual, permet explorar i manipular
els elements lliurement, donant la utilitat o el joc que ell/a els hi vulgui donar, treballen la concentració, l’atenció i la imaginació, el llenguatge matemàtic (gran-petit, dins-fora, un-molts, llarg-curt, prim-gruixut, tou-dur), es treballa també la orientació espacial (dins-fora, dalt de-baix de, …), i en general els cinc sentits (tacte, vista, olfacte, olor, oïda). El material ha de ser molt variat i sempre ha d’estar l’adult present per controlar, però no per intervenir.(Per a més informació, Eleanor Goldschimied va ser qui va introduir aquest recurs educatiu, i Tere Majem va fer un gran treball de divulgació).

           ___   ___   ___   ___   ___   ___   ___   ___   ___   ___   ___   ___   ___   ___   ___   ___
També podem fer
algunes variacions segons el moment en que ens trobem, per exemple, ara seria
un bon moment per treballar la tardor, no? Doncs sempre es pot fer la “panera
de la tardor”
, i dins d’aquesta posar-hi només elements i coses típiques de la
tardor. Castanyes, pinyes, moniatos, fulles, carabasses, magranes, i tot allò
que se’ns acudeixi, i repeteixo: sempre sota la supervisió de l’adult. En cap
cas intervenint (a no ser que hi hagi perill).