Airon fix i papers de colors

Avui us presento una activitat que he proposat vàries vegades, ja que sembla que satisfà moltes de les necessitats del grup.

La manera de presentar-ho és molt important i com que no he fet fotos d’abans que comencessin us ho explico 🙂

Recullo qualsevol altre material que hi hagi per terra o al costat, per a que els cridi l’atenció, i els faig la proposta: a la taula (en aquest cas ho he fet a taula) o a terra poso un tall gran d’airon fix de manera que el cantó que enganxa queda a dalt. En els extrems hi poso cinta adhesiva perquè quedi fixat al terra.

Retallo papers de colors de diferents tipus: més grans i més petits, colors diferents, cartolina, paper de celofana, de seda, etc. I els reparteixo en diferents recipients (que els sigui fàcil i còmode accedir-hi).

Ho exposo ordenat. I som-hi, a jugar!

Material:

  • Diferents tipus de papers de colors
  • Tisores
  • Airon Fix
  • Cinta adhesiva

 

 

Uns nens/es han anat directes a enganxar papers a l’airon fix, un per un. Altres han volcat el recipient de manera que una muntanya de papers de colors queia al damunt de l’airon fix, d’altres els han arrugat i els han tirat enlaire, d’altres només els interessava arrencar els que havien quedat enganxats… i d’altres reien experimentant la sensació de posar els dits a l’airon fix!

Ha estat bonic, i després ho hem enganxat a una porta i queda molt xulo!

 

 

 

 

Observar, pensar, inventar…

A vegades se’ns acudeixen bones idees. Quan això passa, la sensació que t’envaeix com a professional és una autèntica meravella.

Feia temps que utilitzavem els mocadors de seda (seda sintètica) per jugar. Normalment cantavem, ens amagavem les cares i fèiem el típic “taaaat!”, ballavem, els tiravem amunt i queien lentament, ens disfressavem. Sempre han tingut molt joc i és un bon material que ens dóna moltes possibilitats.

Ja feia temps que observavem que els nens/es del grup volien estirar coses.

La idea va ser agafar els mocadors i lligar-los a les barres de fusta (que es veuen a la foto) que estan sempre fixes a l’espai. Els vam lligar i a veure què passava. Alguns es van apropar a estirar-los, ens miraven rient, com dient “què hi fa això aquí?”, d’altres no en feien cas. Quan vaig veure que no cridava l’atenció, vaig pensar en les possibilitats que aquells mocadors penjants podien donar. I… clinc! Una idea!

Vaig anar a buscar els encaixos i en vaig agafar les peces. Rodones de fusta amb forat al mig. Les vaig deixar a sota dels mocadors que penjaven. Ben posades, ordenades, en dues files.

I… va cridar el seu interès!

 

Poc a poc vaig descobrint del que es tracta. D’observar, de pensar, de imaginar, de crear, de presentar, de inventar, de reinventar.

La festa del paper de diari!

Una activitat divertida i on han gaudit fent i desfent al seu aire. Ha durat uns 45 minuts fins que han començat a perdre l’interès… molt temps! Hi han participat nens/es de 1 any i de 2 anys.

Feia temps que observàvem que alguns nens/es ens demanaven moviment, destrossa, trencar, arrugar, tirar, estirar, estripar… i vam probar amb aquesta activitat, intentant donar resposta al que ens demanàven.

Material:

  • Paper de diari
  • Caixes de cartró
  • Tisores

Vam pensar en presentar el paper de diferents maneres i observar a veure què passava. Una part del paper la vam presentar amb tires, en vam retallar un munt i les vam posar dins d’una caixa gran de cartró, amb una que sobresortia i convidava a estirar per descobrir què hi havia a dins:

 

 

Altres tires les vam posar en una caixa de cartró que era oberta, altres les vam penjar per l’espai, posat de manera agradable i vistosa. I també vam deixar altres diaris sencers en una caixa, perquè els petits/es en fessin allò que vulguessin o necessitessin:

 

 

L’espai va quedar així.

Vam convidar-los a entrar.

Van passar un munt de coses, i ho van passar d’allò més bé.

A jugar!

Aquarel·les

Hi ha a qui li agrada pintar amb pinzell, i a qui li agrada sí o sí empastifar-se amb la pintura i pintar amb les mans.

Hi ha a qui li agrada fer ditades i poc a poc anar construint quelcom, i hi ha a qui li agrada sucar les mans senceres i pintar amb elles amb grans moviments.

Hi ha qui fa línies, qui fa ditades, qui decideix arrugar el paper, qui pinta la taula i la paret. En aquest últim cas potser cal posar límits i, poc a poc, la norma es va establint. Si pinta la taula, potser és que li cal un paper més gran per pintar, i se li pot posar un tant gran com la taula! Si pinta la paret… ho entenc, és ben divertit, segur, potser podem enganxar a la paret un paper i que pintin en vertical.

Cal observar les seves necessitats, i oferir possibilitats i alternatives.

Aquí us deixo algunes imatges que parlen per si soles.

Han pintat sobre paper vegetal i també fulls blancs. El dibuix en el paper vegetal l’utilitzarem en breu per a una cosa que tenim pensada… ja us l’explicaré!

Som-hi!

Read More